Amics del diccionari, introduïm 'vinyeró'?
La Denominació d’Origen Catalunya ha creat una distinció –ho llegíem a l’ARA– que em dona peu a parlar de llengua. Es tracta de l’etiqueta "Catalunya Vinyeró", que distingeix els vins que segueixen el precepte del “cercle”. El viticultor cuida la vinya, cull el propi raïm i del propi raïm en fa el propi vi. Ve del francès vingneron. Em sembla un terme feliç, que té un matís respecte a viticultor.
La terminologia del vi beu (en el sentit literari) del francès. Sommelier, per exemple, és una paraula que hem adoptat. L’escrivim amb aquesta ema geminada, tot i que no la fem. L'única “ema geminada” que diria que fem és la de la paraula ametlla. Tothom pronuncia ammetlla, i la prova és que alguns cognoms que agafen aquesta fruita (quants cognoms amb fruites que tenim en català, oi? Cirera, Poma, Pera, Oliva, Llimona...) s’escriuen amb t o d; Admetlla.
Si seguim parlant de termes vinescos, el celler és el lloc on es fa vi i també seria la botiga que el ven. Però, sovint, de la botiga en diem bodega. A casa, anàvem a comprar a cal “Joan Rius de la bodega”, però, esclar, també anem a comprar al “Celler de Gelida”. En català bodega és el magatzem del vaixell, no pas la botiga. Hi ha paraules, com batonnage, que diem directament en francès, però que són fàcilment adaptables; batonatge o bastonatge, perquè es tracta de remoure amb un bastó. Decantador, llevataps o obridor han fet fortuna i tothom les diu. En castellà, i de manera col·loquial, per parlar d’un gran vi, d’un vinàs (paraula també d’ús comú) en diuen un pepino. Com en diríem, nosaltres? Cogombrot? Perquè quan diem unicorn ens referim –també de manera col·loquial– a un vi que costa de trobar. Algú em dirà que en diguem pepinu. No sé com en diuen els francesos. En tot cas, jo faré servir, a partir d’ara, el feliç vinyeró.