Simbolisme. Xi Jinping ha anat a Moscou a exercir de pacificador. La visita del líder xinès és un suport simbòlic i polític crucial per a un Vladímir Putin totalment dependent de Pequín. El president rus podrà rendibilitzar la presència de Xi al Kremlin just després que el Tribunal de la Haia hagi decretat una ordre de detenció internacional contra ell per crims de guerra per la deportació forçada de nens ucraïnesos. Mentre la justícia penal internacional inicia el procés per aïllar encara més el líder rus, l’aterratge de Xi li ofereix l’oportunitat de capitalitzar l’amistat “sense límits” entre dos membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU que no accepten la legitimitat del Tribunal Penal Internacional, i que defensen la reconstrucció d’un ordre global fet a mida, fins ara, d’uns Estats Units que, paradoxalment, tampoc reconeixen la jurisdicció del TPI.
Però, sobretot, aquests tres dies de visita a Rússia són un punt d’inflexió en l’agenda internacional d’un Xi Jinping que estrena un tercer mandat amb vocació global. La musculatura diplomàtica xinesa està en plena forma. Pequín té la seva pròpia agenda, la d’una superpotència que desafia l’hegemonia en declivi dels Estats Units, i que mesura l’efecte del temps i de la geopolítica sense la pressió de les alternances de govern. L’estratègia xinesa és de llarg recorregut. Per això, la visita a Putin és, sobretot, un exercici d’equilibris i de contenció. La Xina vol reforçar el seu paper d’actor internacional i no pas exposar-se a les sancions que implicaria un suport militar a Rússia en un moment d’escalada armamentista sobre el front de guerra ucraïnès.
Victòries. La Xina de Xi Jinping ha sortit del confinament pandèmic consagrada com a actor diplomàtic global. Pequín ha decidit treure rèdit de la seva creixent influència econòmica i política per ocupar els buits de lideratge que ha deixat Washington. L’últim exemple més clar és l’acord auspiciat per Xi entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, que pot portar canvis profunds en l’estabilitat de l’Orient Mitjà, on els dos països mantenen posicions enfrontades als diversos conflictes que tensen la regió. Pequín, que en aquests anys de rivalitat mútua entre Teheran i Riad s’ha consolidat com un soci estratègic per als dos règims, s’apunta així una victòria important. La Xina és el principal comprador de petroli saudita i té previst invertir 400.000 milions de dòlars a l'Iran.
Però, sobretot, l’èxit de Pequín no només consolida el poder econòmic i comercial, sinó que confirma que el model d’expansió xinesa es nodreix de l’estabilitat que afavoreixen les inversions i, en aquest sentit, Xi ha fet un pas endavant.
Prioritats. La comunió d’interessos que asseguren tenir Moscou i Pequín es desplega de manera diferent més enllà de les seves fronteres. La Rússia de Vladímir Putin ha construït la seva capacitat d'influència exterior en les escletxes geopolítiques dels conflictes i les guerres que desestabilitzen bona part del continent africà i del Pròxim Orient: a Síria, Líbia, la República Centreafricana o Mali. Per a Putin, la desestabilització és un fi en si mateix. En canvi, la Xina de Xi Jinping necessita estabilitat per estendre la nova Ruta de la Seda, la compra de voluntats polítiques a cop de construcció d'infraestructures i l'accés als contractes d'extracció i explotació de recursos naturals.
Pequín no abandonarà Putin, però tampoc es deixarà arrossegar cap a una guerra que no és la seva i que li pot comportar costos econòmics. Xi no vol una Rússia humiliada, però, a llarg termini, el que està en joc és el lloc de la Xina al món.
