Les amenaces de Vox a Catalunya

Segur que no seria agradable comprovar on podria arribar el nivell del que eufemísticament Vox anomena “tensions” a Catalunya, i no és qüestió de fer el desmenjat. Ja veuen l’ofensiva que ha desencadenat al País Valencià, amb la col·laboració necessària del PP, contra la llengua i la cultura catalanes, que, adaptant Ovidi Montllor, és el mateix que dir contra la cultura.

Amb tot, estem en campanya, l’extrema dreta necessita demostrar que té la bandera espanyola encara més grossa que la dels populars, i a Espanya la bandera més grossa sempre és la “mà dura” contra Catalunya. La “tensió” amb Catalunya és la raó de viure de les dretes espanyoles. No hi ha cap novetat en la provocació d’Abascal.

De fet, és una continuació explícita, verbalment violenta, amenaçadora i testicular, això sí, de les tensions recurrents de Catalunya amb l’Estat. Són tensions que poden identificar-se amb episodis històrics concrets, com la Loapa, les sentències als tribunals per la immersió lingüística, el ribot al projecte d’Estatut del 2006 aprovat al Parlament amb un 90% de suport, la sentència del TC del 2010, o la condemna per sedició dels presos polítics el 2019. I amb problemes que s’arrosseguen governi qui governi a Madrid: l’asfíxia financera, el dèficit d’infraestructures, l’incompliment de les inversions, l’estatus del català... El mostrari de tensions és gran, però, de fet, es tracta de manifestacions de l’única i gran tensió encara no resolta: Espanya no accepta que Catalunya sigui una nació. I en això la dreta no està sola. I mentre aquest problema no es resolgui continuaran les tensions, amb extrema dreta o sense.