La veritable amenaça per a Alemanya és la Xina
Fa uns mesos Alemanya es preparava per a un hivern dur. Quan Rússia va tallar la provisió de gas a Europa i els preus es van més que duplicar, les autoritats alemanyes van advertir que hi podia haver talls elèctrics i suspensions escalonades del servei. Sembla que algunes ciutats es plantejaven convertir instal·lacions esportives en sales amb calefacció per a pobres i gent gran, i els mitjans especulaven sobre el racionament energètic... Però aquestes prediccions no es van materialitzar. Davant un desafiament històric, Alemanya va demostrar tenir més resiliència de la que molts li atribuïen.
De tota manera, el país segueix en pànic. En comptes d’haver-se de preocupar pel gas, però, ara als alemanys el que els fa perdre la son és el fantasma de la desindustrialització. No hi ha dia que algun mitjà informatiu o institut de recerca no predigui que el tancament de fàbriques i l'auge de la Xina portaran el país a la ruïna. El banc estatal Kreditanstalt für Wiederaufbau va advertir fa poc que Alemanya s’enfronta a "una era de prosperitat decreixent". I Yasmin Fahimi, directora de la Confederació Alemanya de Sindicats (DGB), va advertir que la crisi energètica conduirà a la desindustrialització i a acomiadaments massius.
Mentrestant, el Centre Europeu d'Investigacions Econòmiques (ZEW) de Mannheim ha afirmat que Alemanya és la "gran perdedora" de l'economia mundial actual, i l’ha col·locat 18a entre els 21 països industrials en el seu índex de competitivitat. Altres experts han advertit que la pujada dels costos energètics obligarà les empreses manufactureres a traslladar les seves operacions a l’Europa oriental i als Estats Units com a resposta al proteccionisme nord-americà.
Què explica aquest pessimisme? Els líders empresarials alemanys van fer referència a l'amenaça de la desindustrialització per primera vegada l'abril de l'any passat, quan Alemanya es plantejava boicotejar el gas rus, que en aquell moment era més de la meitat del que consumia. Els empresaris –entre ells Markus Krebber, director executiu de l'empresa energètica RWE– van advertir que aplicar un embargament a l'energia russa generaria una desocupació massiva, pobresa i malestar social generalitzat.
Aquests advertiments contrastaven amb un article acadèmic previ d'economistes alemanys destacats que afirmaven que l'embargament a l'energia russa causaria una recessió de mitjana a moderada. Els autors sostenien que una gran economia com l'alemanya té moltes maneres d’adaptar-se a un impacte greu d'aquest tipus, com buscar proveïdors alternatius i recórrer a altres fonts d'energia. A més, asseguraven que el govern podia intervenir i mitigar les conseqüències econòmiques del boicot.
Al final, els escenaris apocalíptics no es van arribar a materialitzar, ni tan sols després que el president rus, Vladímir Putin, tanqués el gasoducte Nord Stream a Alemanya. El govern alemany va aconseguir trobar alternatives a l'energia russa, va implementar mesures d'estalvi energètic per reduir el consum de gas un 30% i l'hivern va ser menys dur del que s'esperava. La provisió de gas al país es va recuperar i els preus van caure dels 350 euros que costava el MWh a l'estiu als 80. No hi va haver talls d’energia i la disminució del consum de gas ni tan sols va deprimir la producció industrial, perquè les empreses alemanyes simplement es van fer més eficients.
Tenint en compte la seva dependència del gas rus, la guerra d'Ucraïna i el posterior augment dels preus de l'energia es van convertir en la crisi més gran per a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial, però l'economia va capejar la tempesta i s'estima que va créixer un 1,9% l'any passat, molt lluny de la recessió que molts van preveure.
Però la veritable amenaça és a tocar: la Xina va superar fa poc Alemanya com a segon exportador d'automòbils del món, una dada preocupant. La participació de la Xina en el mercat mundial d'automòbils elèctrics va augmentar fins al 28% l'any passat gràcies al seu domini en la fabricació de bateries i l'èxit de fabricants com BYD Auto, Wuling i GAC Motor, mentre que la participació de les empreses alemanyes, com Volkswagen, va caure del 7% al 4%.
Paral·lelament, les exportacions d'automòbils de la Xina a Europa van fer un salt, de 133.465 el 2019 a 435.080 el 2021, a causa de la creixent demanda de vehicles elèctrics fabricats en aquest país. Ara Europa importa més automòbils de la Xina dels que hi exporta, mentre que la transició a les emissions nul·les i l'abandonament gradual del motor de combustió interna que s'acosta al continent amenacen de convertir en obsoleta la indústria automotriu alemanya.
A més de la fabricació d'automòbils, la competència xinesa amenaça el sector alemany de maquinària, un segment clau del Mittelstand, els petits i mitjans fabricants que constitueixen la columna vertebral industrial del país. A principis d'aquest any, l'associació de fabricants alemanys de maquinària i equips, VDMA, va publicar un informe que assenyalava que les exportacions de màquines eina xineses van superar les d'Alemanya. Tot i que les exportacions de maquinària alemanya van créixer gairebé un 10% el 2021, la importació de maquinària des de la Xina va augmentar un 26%. Irònicament, les empreses alemanyes que operen a la Xina van tenir un paper fonamental en aquesta transició, ja que es van veure obligades a associar-se amb empreses locals i van accelerar així les transferències de tecnologia, fet que veritablement va constituir un entrenament per als seus futurs competidors.
El 2022 Alemanya va sorprendre el món aconseguint abandonar el gas rus sense caure en una recessió intensa, però recuperar la competitivitat del país és un desafiament encara més gran. Fa tres dècades Alemanya va passar de ser el malalt d'Europa al motor econòmic que coneixem avui. Per competir en l'economia mundial del segle XXI, cada cop més despietada, cal reinventar-se altre cop.
Copyright Project Syndicate