Amén, Marta

Quin Mundial, quins vuitens de final i quantes coses que es poden comentar al voltant del futbol femení! Qui em digui que no li agrada el futbol femení perquè és massa lent, perquè no té punt de comparació amb el masculí, perquè no és futbol o qualsevol altra barbaritat, m’haurà demostrat que no hi entén gens, absolutament gens, de futbol. Perquè qui no estigui gaudint d’aquest Mundial és perquè no vol. El nivell de les seleccions és espectacular, per la manera com preparen els partits, per les jugadores, per com gestionen els temps, per les porteres. Per fi, ara ja no hauré de sentir a dir més que les porteres no arriben a fer grans aturades. Ni per alçada ni per estat de forma no estan fallant, i quin bon Mundial que ens estant donant. Hem de deixar de banda la polèmica dels penals (per cert, sort que el VAR no es va ficar amb la tanda de penals del Noruega-Austràlia, perquè si no encara hi seríem). Prou difícil és aturar un penal perquè a sobre et posin una llei que va totalment en contra de la tècnica que s’ha de tenir per a l’estirada.

Temes a banda, sembla que per fi el país ha començat a donar portades a la selecció espanyola. Ha jugat contra els Estats Units, la gran potència del futbol femení, i, independentment del resultat, és un partit que serveix per saber cap on volem anar i a qui ens volem assemblar. Sense perdre l’estil de cada equip, es va saber competir, i això ens farà créixer d’una manera que no podem ni volem aturar.

Després arriba Marta Vieira. Per als qui no la conegueu, ha sigut sis vegades escollida millor futbolista del món, i no només ens ensenya com es juga a futbol sinó que després que l’eliminin als vuitens contra l’amfitriona, França, és capaç de donar-nos una lliçó a totes amb un missatge fantàstic. Sobretot per al futur, per a les nenes que volen ser futbolistes: que per molt de boom que hi hagi ara dins del nostre esport, no hem de perdre el nord i s’ha de valorar on som. Sobretot, valorar el que es té, entrenar-se, cuidar-se i aprendre de les millors. Aprendre d’ella, una jugadora que ha fet moltíssim pel nostre esport i que ha fet un Mundial sense un patrocinador. Portava un signe d’igualtat a les botes en senyal de reivindicació. Quin valor, sortir davant les càmeres després de quedar eliminada i, amb tota l’emoció del moment, fer el que vas fer. Per això només puc dir-te: amén, Marta!