Alvocat: superaliment de compromís
Dies abans de Sant Valentí la usuària d’Instagram @FoodDeco publicava la fotografia que acompanya aquesta columna: unes mans d’home obrint un alvocat al rovell del qual hi llueix un anell de compromís. El text deia: “Etiqueta algú que hauria de demanar en matrimoni així”. I els instagramers van embogir, esclar. Més de 10.800 likes i 2.300 comentaris entre entusiastes del superaliment per excel·lència dels esmorzars saludables, noies que etiquetaven els seus companys per si captaven la indirecta i els típics haters que gaudeixen trencant el bon rotllo generalitzat.
“És el meu anell de compromís de Tiffany, planegem casar-nos l’any vinent”, em contesta via e-mail l’holandesa Colette Dike, fundadora i editora en cap de Food Deco, la web des d’on comparteix la seva passió pel menjar i la decoració a través de receptes eminentment veganes i idees per engalanar la llar. “Soc una autèntica fan de l’alvocat (n’hi ha que m’anomenen Avo Queen) i el meu primer llibre de cuina està dedicat a aquest fruit tan saludable, versàtil i fotogènic. ¿Hi ha algú a qui no li agradi?”
‘Have I told you lately...’
La imatge de la Colette m’ha fet recordar el dia que li vaig demanar a la Maria si es volia casar amb mi tot agenollant-me al terra del Pony Café (Portal Nou, 23), el bar on ens vam conèixer. Recordo les nervioses setmanes anteriors buscant l’anell perfecte, els preparatius per sorprendre la Maria amb el Jota, l’amo del Pony, i el batec desbocat del cor quan va sonar Have I told you lately, de Van Morrison, senyal que havia de passar a l’acció... Ara penso: on hauria ubicat l’anell? ¿Embolcallat amb un tall de pernil ibèric de gla? ¿A l’epicentre d’una truita de patates de les que es desfan i tant li agraden? ¿O potser coronant un d’aquells nigiris de toro soasado amb què se li il·lumina la cara? Mmmm...u
