Alvise Pérez: el punitivisme trol

S'ha Acabat la Festa d'Alvise Pérez ha aconseguit el 4,59% dels vots (2,81% a Catalunya), és a dir, més de 800.000 vots, que es tradueixen en tres escons, pràcticament igualant Sumar (4,65%). Aquest resultat ha frenat l'ascens de Vox sobretot a la Comunitat de Madrid, on el partit d'Abascal amb prou feines ha pujat unes dècimes respecte a les últimes eleccions europees (del 9,89% al 10,72%), mentre que Alvise Pérez ha tret el 5,06% dels vots. Sumant els dos partits ultres tenim un 14,2%, uns números semblants als d'Alternativa per a Alemanya (16,1%), fet que mostra la consolidació d'un espai ultra que només fa uns mesos semblava que havia de ser engolit pel PP.

Alvise Pérez podria ser vist com un populista heterodox, conspiracionista i justicier. Un Ruiz Mateos (3,84% dels vots a les eleccions europees del 1989) de xarxa social que s'ha aprofitat de la circumscripció única per aconseguir l'aforament que proporciona l'escó davant dels molts casos que té oberts per difamació per la seva activitat com a "periodista agitador" ultra. Alhora, però, Alvise Pérez representa quelcom molt contemporani: és la unió entre el fet ultramodern en el camp de la comunicació a les xarxes i la reacció clàssica de la dreta ultramuntana espanyola amb un vernís conspiranoic trumpista.

Alvise és el polític trolconstituït dins del món digital que encarna una cultura de la polarització que empra l'insult, l'agressivitat i la mentida pròpia de les xarxes social però que, a diferència de Vox, no com a mitjà per aconseguir créixer sinó com un fi en si mateix. Un nihilisme reaccionari, constituït en una col·lecció d'exabruptes i mems vestits d'antiestablishment (el retorn del terme casta) que no busquen la mobilització a través de la persuasió i la dialèctica sinó que la mobilització es genera al voltant de la burla, l'insult, l'amenaça i l'acarnissament per conjurar el ressentiment existent al voltant d'una promesa etèria: la lluita contra la corrupció. Una estratègia que té un exèrcit de seguidors, anomenats esquirols (simbolitzats per un esquirol que porta una màscara de Guy Fawkes) i que actuen en una guerra de desinformació i difamació. Una guerra en què l'escarni i les paraules gruixudes es transmeten a través d'una estètica mainstream més pròpia del màrqueting del món influencer on l'estètica de protesta i del consumisme es fusionen. Un discurs marcat per la glorificació de l'individualisme i la competitivitat exacerbada que legitima els principis més dogmàtics del neoliberalisme i que ofereix a un jovent sobretot masculí un model de masculinització reaccionari sota una aparença trencadora per escapar de la precarietat existencial.

Els mítings de S'ha Acabat la Festa fan ús de l'estètica de la protesta. Són trobades en places on Pérez, altaveu en mà, com si es tractés d'un líder sindical, brama que enviarà tots els polítics a la presó per corruptes, insulta Irene Montero i Puigdemont, demonitza l'immigrant i demana penes de presó més altes. Un discurs que sobretot és punitivista, que diu ser antiestablishment, però que té la judicialització com a element rector, fet gens sorprenent tenint en compte el currículum del personatge, que sempre ha fet política a cop de denúncia. L'estratègia judicialitzadora paradoxalment acaba per glorificar el poder judicial, una de les potes políticament més actives i poderoses del sistema polític espanyol. La glorificació d'una elit judicial que no para d'excedir-se en les seves funcions, és a dir, moralment corrupta, significa l'oda a un poder cru que actua sense miraments contra els enemics d'Espanya i els delinqüents. Alvise Pérez activa l'adulació d'un poder essencial encarnat en la judicatura i en les forces de seguretat de l'estat. L'activació d'un desig primari de poder és una característica pròpia del feixisme que acaba sent no només una arma per mobilitzar les masses i per destruir els enemics polítics sinó també un mitjà que, com que va acompanyat de teories conspiranoiques, acaba alimentant la desconfiança al conciutadà i cap a qualsevol estructura cívica.

Alvise Pérez és un ectoplasma polític del nostre present: un assessor sense escrúpols d'UPyD i Ciutadans que ha nedat durant anys en el clavegueram de les mentides digitals i que muta ara a polític justicier. Un trolque cavalca sobre les forces desreguladores de la jungla digital i que flirteja sense problemes amb les forces vives de la Villa y Corte que "miraculosament" s'escapen de la seva ira d'anticorrupció punitivista.