Álvarez de Toledo i la regla de les 6 P

Dissabte, el Preguntes freqüents va convidar Cayetana Álvarez de Toledo per entrevistar-la. L’exportaveu del PP està promocionant el llibre que acaba de publicar i el FAQS no va voler desaprofitar l’avinentesa. Tenir-la suposa un repòquer mediàtic. Compleix la regla de les 6 P televisives: provocació, polèmica, polleguera, popularitat, pluralitat i pintoresc. No és, en cap cas, garantia d’un bon resultat, però assegura que serà viral i que generarà comentaris.

Álvarez de Toledo és la personificació de la primera P, la de provocació. El rebuig que genera en l’audiència és alhora un paradoxal reclam. El doble sentit del títol del seu llibre (Políticamente indeseable) és un reflex de la seva condició. A l’inici de l’entrevista amb Cristina Puig, la convidada va aprofitar per fer pública l’oferta del programa de fer servir una orellera per entendre el català. Delata l'actitud i el joc mesquins de Cayetana per burxar en un suposat conflicte lingüístic. Ara bé, tenint en compte que l’exportaveu del PP escriu en el llibre que comprèn el català i que la vam veure entendre perfectament l’idioma en els debats electorals a TV3, és obvi que aquí tothom utilitza el factor lingüístic com a estratègia per atiar les flames. L’oferiment sibil·lí del FAQS, que sap de quin peu calça la marquesa, va despertar la bèstia només començar i va estimular la segona P, la de polèmica. La presència i els arguments d’Álvarez de Toledo a TV3 i en un espai com el FAQS altera i hiperventila bona part de l’audiència, que considera que determinats personatges no haurien de posar els peus a la televisió pública. Aquí intervé la tercera P, la de polleguera. La capacitat de fer sortir de polleguera l’audiència fa que bona part d’aquesta audiència, abans d’apagar la tele (o això asseguren), lamentin la seva presència a les xarxes socials i proporcionin la quarta P, la de popularitat de l’instant televisiu, que generarà tuits i articles (com aquest). Malgrat tot, que TV3 convidi Álvarez de Toledo a promocionar el seu llibre és l’excusa perfecta per fer gala de la cinquena P, la de pluralitat del programa i la cadena. Tot i que és aquella pluralitat emmetzinada, en què les idees de l’espanyolisme excloent que es disfressa d'un suposat constitucionalisme cívic tenen més a veure amb la finalitat de reforçar les conviccions pròpies del programa i dels espectadors que no pas amb la voluntat real d’oferir i escoltar uns punts de vista diferents. La simple presència de la convidada exonera el FAQS de qualsevol biaix polític de què se’l pugui acusar. Això desemboca en la sisena P, la de pintoresc. L’entrevista de Cristina Puig esdevé d’una manca d’incisió, d’una falsa cordialitat, que periodísticament no aporta res. El llibre i el seu contingut són l’excusa. El programa se serveix de la simple exhibició de la fera, una posada en escena que és suficient per a l’escàndol. I la prova és que algunes de les intervencions dels col·laboradors tenien més capacitat d’incisió i voluntat de confrontació que les de la mateixa presentadora.