Álvarez de Toledo i l’auricular a TV3
Cayetana Álvarez de Toledo esperaria que una entrevista entre dos espanyols en un mitjà espanyol com TV3 es fes en castellà, que és la llengua comuna. I sense auriculars, perquè “entre espanyols no utilitzem els auriculars”, perquè això seria tant com dir que som estrangers entre nosaltres o que l’espanyol és una llengua estrangera a Catalunya.
No hi estic d’acord. Dos castellanoparlants tenen perfecte dret a decidir com volen comunicar-se entre ells. Però a TV3 hi ha un tercer que escolta. TV3 emet en català i aquesta és la llengua que han de fer servir els seus periodistes en condicions normals, com ho és qualsevol entrevista amb un polític espanyol, perquè un polític espanyol hauria de tenir la curiositat o l’interès (per no dir l’escrúpol) d’estar familiaritzat amb la segona llengua més parlada d’Espanya.
La diputada del PP veu en el fet que li preguntin en català una falta de cordialitat que li permet concloure que “el nacionalisme és sovint incompatible amb la cordialitat”. ¿Ens ho diu o ens ho explica? I encara bo si tot el problema fos la cordialitat. El problema del nacionalisme és que és compatible amb tot el catàleg d’ofenses als drets humans, com ara la prohibició d’una llengua. “Habla en cristiano ” no era gaire cordial.
Si es tracta de cordialitat, quan un surt de casa no hi ha res més cordial (i intel·ligent) que adaptar-se als usos i costums de la terra on ha viatjat, sense esperar que sigui el món el que s’adapti a la seva cosmovisió. I en aquest sentit, veig com un senyal de cordialitat que la senyora Álvarez de Toledo segueixi una entrevista en català. I per això, l’auricular a TV3 (o al Congrés) podria acabar sent un senyal de cordialitat, també, perquè indicaria respecte i reconeixement per la llengua de l’altre. Perquè si auricular equival a estrangeria, ja som al cap del carrer: només hi ha una manera de ser espanyol, que és ser castellà.