Alumnes Desfets
Està molt bé que els alumnes siguin el centre de l’educació. És fantàstic que els nous currículums pivotin sobre les seves inquietuds i necessitats competencials, que comptin amb la seva opinió i, sobretot, que el docent quedi relegat a ser un acompanyant experimentat que reservi el seu coneixement magistral per a les classes particulars. Potser els que estan fresquets en els seus despatxos s’han pensat que era bo que els nostres alumnes, també fills, un curs més es rostissin vius a les aules fins al 22 de juny. Que era bona l’emprenedoria de buscar clandestinament els racons més frescos d’aquests edificis per a sardines i intentar fer alguna cosa més o menys lectiva sense morir asfixiats. Els alumnes més espavilats s’han comprat un ventilador que han connectat a l’ordinador portàtil. D’altres han demanat a consergeria que els donessin les capses de cartró dels blocs de paper per partir-los i fabricar-se ventalls casolans. Han anat molt sol·licitats, tant com el que feia la ronda cap al lavabo i recollia set o vuit ampolles per reomplir-les a l’aixeta. La cantina dels esmorzars bullia i el pati era una barbacoa gegant. Per sort el tràngol ja ha passat. Ja hem superat marejos i desmais.
El que no et mata et fa més fort i segurament quan els nostres alumnes trobin feina, tot i que potser no seran el centre de l’univers, m’hi jugo un pèsol que treballaran en millors condicions. Malauradament els radiadors no refreden. Trenta graus a l’ombra, si abaixaves les persianes, sense un bri d’aire, gotejant suor i penúria. Fer-los venir era de valents, quan saps que els teus fills estaran més fresquets i segurs a casa. Això sí, han agafat les vacances com una glopada d’aire fresc i amb molt poques ganes de tornar-hi fins que no entri la tardor.
Això ells, perquè els docents, rebels indomables que organitzem vagues, ens hem quedat castigats a calderes tota la primera setmana de juliol. Podem assegurar que estem preparant el curs vinent amb la suor del nostre front. Primer perquè hi ha canvis de currículum (una vegada més), i segon perquè han pensat que hem de començar classes de seguida al setembre. Com que el més important són els alumnes, els que viuen fresquets al despatx han pensat que milloraria l’aprenentatge una barbaritat posar-se de seguida a suar la primera setmana de setembre, que serà tan agradable com la darrera de juny.