Altsasu, la vergonya màxima
De bregues de bar protagonitzades -com a agressors o com a víctimes, o les dues coses a la vegada- per agents de policia de paisà se’n produeixen regularment, sobretot a les altes hores, a bars i xibius de les Espanyes totes. Si en el cas d’Altsasu s’ha arribat a l’empresonament de set persones amb condemnes d’entre nou i tretze anys, és perquè s’hi ha afegit una voluntat de revenja i escarment, a compte d’un seguit de fantasmes característics de la ideologia que impregna bona part dels cossos policials. Contra tota lògica, inclosa la jurídica, als joves d’Altsasu se’ls ha aplicat la llei amb una severitat que desconeixen els grups d’extrema dreta que protagonitzen agressions i episodis violents, sovint amb la policia fent els ulls grossos. Van esquivar per un pèl el delicte de terrorisme, que la Fiscalia va demanar insistentment per a ells. Però n’hi ha tres que ja duen mil dies a la presó, i cada minut més que hi passen és la vergonya màxima per a qui ha inventat el relat que els culpabilitza: policia, justícia, partits polítics i mitjans. Un cas en part semblant al dels docents de l’IES El Palau, que recentment han vist arxivades totes les acusacions contra ells.
Al judici d’Altsasu es va veure un tipus de fals testimoni que després vam retrobar, corregit i augmentat, al judici de l’1-O: el de l’agent de policia victimitzat, que exagera, tergiversa o inventa fets per declarar-se víctima d’una agressió espantosa que en realitat no ha succeït mai. Farien riure si no fos per les terribles conseqüències que les seves mentides tenen per a persones innocents. Per cert, qualsevol policia que es vegi involucrat en una brega de bar quan es troba fora de servei hauria de ser retirar immediatament del cos, com a mínim fins a l’aclariment del cas.
