Altres teatres

Vaig viure tres mesos a Buenos Aires, on anava a veure molt de teatre. Gairebé sempre en espais no convencionals: magatzems, menjadors particulars, la casa de l'autor o el director. En aquells espais es van gestar projectes tan exportables com després ha estat La omisión de la familia Coleman , que aquests dies fa parada a Barcelona. Aquesta pràctica és prou habitual a l'altre costat de l'oceà. A Bogotà vaig veure uns monòlegs del Rodrigo Garcia dirigits pel Marc Caellas en una interessant proposta itinerant per espais reals de la ciutat. Grans iniciatives que sembla que comencem a importar.

Aquí, el Roger Bernat ens va oferir una proposta similar fa algunes temporades. I l'any passat, al hall del teatre Lara de Madrid, em va captivar un espectacle sense escenografia, amb els actors a tocar de l'espectador. Era La función por hacer i la vam portar a La Villarroel.

La gran sort que té el teatre enfront del cinema és que el pots fer a qualsevol lloc. Només necessites algú que s'ho miri, una història per explicar i ganes de fer-ho. Aquesta és la premissa que han seguit l'Ivan Morales i els seus dos actors, Anna Alarcón i Xavi Sàez, en l'obra Sé de un lugar. L'argument, una parella que s'ha separat i ell decideix tancar-se a casa i no sortir mentre rep les constants visites de la seva ex, que sembla haver descobert el món. Personatges propers, situacions reconeixibles i molt sentit de l' humor. La gràcia de la proposta rau en el fet que no hi ha separació entre actor i espectador. Tots ocupem el mateix espai. Et sents ben bé com si envaïssis la intimat dels dos personatges. Probablement aquesta funció feta en un teatre convencional perdria la seva frescor. Però des del segon pis de la Caldera, mític local al barri de Gràcia, a Sé de un lugar esdevens un autèntic voyeur de les seves emocions.