L’altra cara del bitcoin
El 30 minuts de diumenge va fer un exercici divulgatiu molt interessant sobre les criptomonedes. I el que semblava que hauria de ser una lliçó feixuga sobre un sistema econòmic alternatiu es va convertir en el descobriment d’un món en plena efervescència desconegut per l’audiència que viu al marge d’aquestes operacions de risc vinculades als diners.
El reportatge La febre del bitcoin abordava tres aspectes essencials. El primer, l’estrictament econòmic sobre què són i com funcionen les criptomonedes. El segon, el fenomen social que les envolta especialment entre els més joves. I finalment, les dinàmiques humanes i les misèries que s’amaguen al darrere d’aquesta estructura. Aquest últim punt, que en certa manera es mantenia com un subtext latent al llarg de tot el reportatge, va convertir el 30 minuts en apassionant. Sobretot per la capacitat de mostrar-nos una realitat insòlita, amb molts matisos, testimonis i punts de vista. La narrativa, però, deixava entreveure un escepticisme amb les monedes virtuals. Alguns dels testimonis que explicaven meravelles al voltant de les enormes possibilitats del bitcoin se’ns presentaven amb certa distància. Era el cas de l’entrevista a Ivan Paychecks, creador de la IM Master Academy, que amb l’excusa dels projectes de formació teixeix sospitoses xarxes de captació sectària. Les imatges d’ell amb la ciutat de Miami al fons recitant el mantra d’èxit de les criptomonedes amb actitud messiànica i arguments emocionals semblaven una inversió televisiva de futur. A ell i a altres testimonis en la seva mateixa línia se’ls deixava parlar llargament, com si les seves paraules, més que ser útils ara, hagin de ser un tresor a recuperar a mitjà o llarg termini. Més que posar en valor la literalitat d’allò que deien, la càmera semblava observar el fum que ens estaven venent.
L’aproximació humana, psicològica i sociològica era la més interessant. La doctora en sociologia que aprofundia en la tendència creixent a explorar possibilitats de gran benefici econòmic a canvi de molt poc esforç permetia fer una reflexió sobre el món que hem creat i els valors que se’n desprenen.
Potser va quedar una mica coix tot el que envolta els NFT. Quan un dels compradors presumia de l’adquisició d’un NFT amb les imatges d’una jugada de Lebron James, el reporter preguntava “Però això no és un simple vídeo que pot veure tothom?”. Era el mateix que es preguntava l’espectador. De la resposta no en vam treure l’aigua clara. Però com en molts moments del reportatge, hi havia instants en què dubtaves si algunes circumstàncies que costaven d’assimilar eren per la pròpia ignorància o per tot al contrari. Si eren qüestions tan òbvies i absurdes que el que no entenies eren les grans expectatives, diners i il·lusions construïdes al seu voltant.
El que és segur és que ho descobrirem més endavant. I que La febre del bitcoin és només la primera part d’una aventura que tenim ganes de saber com continua per retrobar-nos amb els mateixos testimonis d’aquí un temps.