Per als 'boomers' que encara són súpers
El canal infantil SX3 no ha deixat desemparats els adults nostàlgics que encara se senten súpers. Si penseu que “els petits canvis són poderosos”, vau enviar cartes al Petri, algun cop us vau disfressar de Ruïnosa, sabeu a quina sèrie pertany la tornada “Som les maniquins! Som les maniquins!”, encara guardeu el vostre guant amb capa i a la bústia de veu encara li dieu Tomàtic, sapigueu que hi ha un racó de món per a vosaltres. La plataforma digital inclou L’hora boomer per tornar a compartir aventures amb en Judes Xanguet, reviure les interrupcions del Mega-Zero o revisar els consells ecologistes del Capità Enciam. I a sobre, la vostra descendència us podrà mirar amb una ganyota quan vegi la televisió amb la qual vau créixer.
Cada dia, quan falten quatre minuts per a les deu del vespre, teniu una dosi per a la malenconia i per gaudir dels vostres referents de la infantesa i l’adolescència. L’estratègia de l’SX3 és audaç. Omplen una breu franja horària amb produccions pròpies de l’arxiu de TV3 sense cost, però en comptes de semblar que es tracta d’un sistema d’aprofitament en època de vaques magres, se li dona un altre sentit. Apel·la els espectadors d’una altra època a l’hora que aquesta generació es pot començar a asseure al sofà. Són uns programes que potser poden continuar entretenint els petits que baden fins i tot amb la tele vintage, crida l’atenció d’un públic adult que recorda amb nostàlgia els seus berenars davant de la pantalla i pica l’ullet a la menystinguda generació boomer. Pot ser un reclam per als que vulguin al·lucinar amb la tele dels seus progenitors, “en plan, per enfotre-se’n” i cridar que “Quin cringe!” quan veuen l’escena del “Jo petriflipo, tu petriflipes, el Tomàtic és un petritomàquet flipat!” En temps del bro, pana, top i semat, el Petri i el Capità Enciam són uns losers.
Enfrontar-te a L’hora boomer serveix per comprovar com ha evolucionat la manera de fer televisió per a la canalla a Catalunya. La infantil tampoc ha canviat tant, més enllà del que té a veure amb el progrés tecnològic. Però la narrativa no és tan diferent. Continuen apareixent personatges vestits de coloraines que interpel·len directament els que tenen a l’altra banda de la pantalla, amb un punt de sobreactuació. Aleshores calien més transicions En la televisió d’aleshores es destil·la, això sí, un punt d’ingenuïtat en els continguts pensats per als preadolescents. No és que aleshores ho detectéssim, però en contrast amb l’actualitat hi havia una innocència en els conflictes, en els temes i en els protagonistes que ara es percep com a naïf o ridícula. Ara això no els hi cunde.
Tots som súpers, tots som grans, siguem petits o gegants. I, per sort, ja fa uns anys que vam entendre que tots som molt originals i especials. Però és veritat que a l’hora de posar en contrast l’època inicial del Club Super3 i l'SX3 d’ara, és obvi que més que la televisió, potser el que han canviat és la infantesa i l’adolescència.
