El proper 8 de març vindrà farcit de les dades habituals en clau de gènere. No cal ser gaire imaginatiu: la persistència de les bretxes salarials, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat i els majors índexs de pobresa entre les dones. Es parlarà de la necessitat que hi hagi més polítiques, de l’educació i de la sensibilització.
Però l’eufòria que hi havia fa dos o tres anys ha passat i, encara que no sigui del tot explícit, està tocada per l'ombra que arriba tant des dels països europeus que giren cap a la dreta com des de l’altra banda de l’Atlàntic. La campanya de Trump contra les polítiques DEI (diversitat, equitat i inclusió) està capgirant el discurs dominant.
De moment, l’amenaça de Trump d’inhabilitar per a la contractació pública les empreses que tinguin polítiques DEI ha provocat que moltes les hagin abandonat, almenys de manera oficial. Això inclou empreses grans i que marquen tendència, com Accenture, McDonald's, Meta (Facebook) i Alphabet (Google). De moment, només els accionistes d’Apple han gosat desmarcar-se de Trump i han votat a favor de mantenir les polítiques de diversitat i inclusió.
El president apel·la a l’argument que les contractacions han de basar-se únicament en un sistema meritocràtic, segons el qual els llocs de responsabilitat s’adjudiquen segons la vàlua de la persona i no sobre la base de polítiques d’igualtat i diversitat. Esclar que cap persona vol ser contractada com a resultat d’una quota, sinó com algú amb capacitat i que afegeix valor, precisament, per la diversitat que pot oferir.
El que Trump obvia és l’abundància d’evidència científica segons la qual la nostra percepció de mèrit està esbiaixada per les nostres creences. La investigadora nord-americana Claudia Goldin, guanyadora del Nobel d’economia, va ser la primera a demostrar aquest biaix amb el seu experiment en audicions cegues en orquestres: quan el comitè seleccionador sentia la música sense veure l’aspecte de la persona, el percentatge de dones creixia.
Necessito ser optimista, i vull ser-ho. Qualsevol empresa que s'hagi compromès amb la diversitat i l’equitat durant un temps haurà comprovat com l’enriqueix enormement. Penso que les polítiques continuaran, encara que sigui de sotamà i sense les sigles DEI. La necessitat de tenir talent per poder ser competitiu és massa important.
També cal recordar que el DEI és només un instrument per ajudar a complir amb lleis que tenen un ordre superior sobre la no-discriminació i la igualtat de tracte. Als Estats Units, seria la llei de drets civils i la Catorzena Esmena de la Constitució. No crec que quatre anys de Trump puguin modificar això. Si fem un paral·lelisme amb el nostre país, els plans d’igualtat que les empreses han de tenir són només un instrument per complir amb l’article 35 de la Constitució sobre el dret i el deure a treballar sense discriminació per raó de gènere.
Esborrar els fonaments no hauria de ser tan fàcil. Esperem que sigui així.
