Quan internet esdevé art (i se subhasta)

Fa més de 30 anys Tim Berners-Lee va escriure 9555 línies de codi, que van esdevenir la base del llocs web que avui coneixem. Aquesta setmana, mentre a Barcelona desfilaven les novetats connectades pels pavellons del MWC, aquest bocí de la història d’internet s’ha fet un lloc en el món del col·leccionisme d’art digital. Veureu arreu que afirmen que s’ha venut el codi font, però en realitat el que s’ha venut són recreacions digitals d’aquest codi. El que han pagat és, doncs, la venda d’un NFT, un actiu digital signat pel pare del web, que certifica que la propietat ha passat a mans d’algú altre. La licitació es va saldar dimecres per 5,4 milions de dòlars i es desconeix qui hi ha al darrere de la compra.  

Veus critiques de comunitats de codi obert han desaprovat que Berners-Lee es lucrés aprofitant aquesta creació que va néixer sota el paradigma d’un internet lliure. Ell ha sortit del mal pas amb elegància filantròpica, dient que la recaptació anirà a finalitats benèfiques en què ell i la seva dona col·laboren. Entenc part del malestar, perquè ell mateix ha criticat el model econòmic digital que es basa en la mercadotècnia de les dades i fins i tot té una fundació (la World Wide Web Foundation) que impulsa projectes que s’allunyen dels grans gegants tecnològics. Sí que són propers a les tecnologies descentralitzades, que també són la base dels NFT. 

Resulta curiós com un artefacte digital esdevé art. A partir dels documents que contenien els protocols pel World Wide Web, s’han creat diverses peces visuals. Una d’elles és un senzill vídeo de fons negre i lletres blanques on, durant 30 minuts, se succeeixen les línies de codi com si algú les estigués escrivint davant teu. Desfila per a tu, amb una cadència quasi hipnòtica. També hi ha una carta, per donar un toc humà al lot en venda, on explica que troba divertit això de poder signar la seva creació, a manera d’autògraf de bestseller. Fa pinta més aviat d'invitació irrefutable que li devia fer Sotheby’s, una prestigiosa firma de subhastes que el 2020 també s’ha vist obligada a accelerar l’estratègia digital. Sembla, doncs, un moviment tàctic, perquè la meitat dels postors s’han donat d’alta per aquest lot i no tenen historial de marxants. 

Sense entrar en debats tècnics que no conec prou, el que m'al·lucina d'aquest nou mercat de col·leccionisme basat en blockchain és que explota la versió més radical de propietat i ostentació. És a dir, si et compres un llibre original i certificat, per llegir-lo ens hauràs de donar permís per accedir allà on reposa. Podran circular fotografies digitals de la portada o d’alguns fragments, però l’original (físic) seguirà sent d’accés restringit. Ara, s’obre la possibilitat que algú posi a la venda una foto “robada”, certifiqui que és seva i li posi un preu de sortida en algun dels portals dedicats. En definitiva, els NFT serveixen per dir-li al món que allò que circula és encriptadament teu. Fins i tot quan compres la representació artística d’allò que un dia va canviar-ho tot. 

Liliana Arroyo és doctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social, Esade