Hem de reaccionar

Ara fa 25 anys vaig publicar un llibre que vaig titular Xips, cables i poder. Hi reflexionava sobre les experiències dels meus quatre anys al ministeri d'Indústria i Energia, i els vuit anys de treball a la Comissió Europea. També ho vaig aprofitar per fer reflexions sobre l’origen i el repartiment de recursos i el poder de cara al futur. Si ara, des d’una posició molt menys executiva però potser encara més implicada i preocupada, volgués publicar-ne un altre, segurament el títol seria d’un estil semblant però més llarg i amb moltes més paraules. Podria ser: Aigua, aliments, recursos físics, energia, coneixements, tecnologia, informació, comunicació i poder. Tinc la impressió que ara la continuïtat d’una vida sostenible de la nostra espècie a la Terra està trobant serioses dificultats, unes de caràcter material i unes altres de caràcter intel·lectual o emocional, i que això ens obliga a iniciar una nova etapa. Ja que no he escrit el llibre, ho explico una mica més, i faig una simplificada comparació del que ha passat en els dos darrers segles.

1. Recursos per viure, tenir benestar i tenir poder. És ben clar que les persones necessitem per a la nostra vida diferents tipus de recursos: aigua i aliments que venen de la naturalesa; energia que per diferents camins ens ve del Sol; recursos materials per construir el nostre entorn; coneixements que rebem a través dels nostres sentits; capacitats tecnològiques que elaborem a partir de coneixements, i informació que permet un intercanvi col·lectiu, un treball en comú, i que ens ajuda a prendre decisions. Tots ells ens situen en una posició personal i social que ens dona vida, benestar i capacitats, però que alhora ens pot permetre actuacions de dominació i d'explotació d’altres persones o grups.

2. La industrialització. L'etapa de progrés així anomenada que es va iniciar a Europa ara fa uns dos segles va ser possible gràcies a un gran increment dels coneixements humans i la seva consegüent transformació en eines tecnològiques; però no hauria estat possible sense el descobriment paral·lel, arreu del planeta, de grans quantitats de recursos energètics de caràcter fòssil i de grans reserves de recursos minerals. Els minerals van permetre fabricar, i els combustibles fòssils fer funcionar, totes aquestes eines tecnològiques, i es van desenvolupar amb èxit un grup de societats riques i benestants, però que van acaparar els recursos de tot el planeta.

La possessió i el control d’aquests recursos, especialment dels combustibles fòssils, ha estat la base del poder al segle XX. A poc a poc hem anat prenent consciència que l’increment demogràfic que s’ha produït ha posat en qüestió la sostenibilitat a causa de l’esgotament d’alguns dels recursos bàsics, tot i no haver arribat a tenir-hi un accés suficient ni la meitat de la població mundial. S’han creat grans desigualtats que són insolubles si no es repensen els models de consum. Més recentment s’ha agreujat el problema en descobrir la incapacitat de reciclar bona part dels residus sòlids i d’evitar les emissions de gasos que estan posant en qüestió la salut ecològica. La confluència d’esgotament, de canvi climàtic i de reaccions socials humanes violentes però comprensibles i derivades de les desigualtats és una situació que exigeix canvis urgents en polítiques locals i, encara més, globals.

3. La digitalització. L’impressionant desenvolupament de les tecnologies relacionades amb la informàtica i les telecomunicacions permet substituir la necessitat de molts recursos materials. Això és molt bo, s’està fent, i ens està modificant la vida i les relacions personals. Però alhora està generant nous problemes i canviant les relacions de poder. El poder, ara, ja no ve del petroli o del gas, sinó que passa a aquells que tenen la capacitat de recollir, analitzar, manipular, controlar i utilitzar quantitats enormes de dades, tant personals com de caràcter col·lectiu.

L’actual transparència, voluntària o inconscient, de les dades personals ha acabat amb el concepte de privacitat. L’aplicació de nous algoritmes permet fer-ne una utilització molt valuosa tant amb finalitats econòmiques com polítiques. I el creixent poder de les eines tecnològiques digitals augmenta la facilitat i el poder per transformar la realitat, fent passar per real allò que ha estat deformat o fins i tot que és pura creació tecnològica de la intel·ligència artificial. Ja he dit abans que un dels recursos que necessitem per a la vida és poder prendre les nostres decisions o orientar les nostres actuacions a partir de l’accés a unes informacions que ens permetin conèixer la realitat tal com és, amb la seguretat que no ha estat manipulada pels intermediaris que ens la fan arribar.

En l'etapa dels mitjans de comunicació clàssics existien una sèrie de normatives sobre el rigor, i es podien exigir responsabilitats als autors o signataris, o a les empreses que les distribuïen. Ara hem entrat en uns nous espais, plataformes i xarxes, en els quals val l’anonimat, la signatura que apareix pot ser de persones no existents, i es poden publicar imatges no reals, que s’han creat o manipulat de forma artificial. Ja sé que en l’espai clàssic tampoc s’ha aconseguit eliminar aquest tipus de problemes, però es tracta d’uns espais de llibertat amb un grau acceptable de regulació. Tinc por que ens puguem trobar amb uns nous espais de plena llibertat sense cap regulació per part de les autoritats democràtiques. O potser encara pitjor, regulats pels interessos dels que els controlen econòmicament. Hem de reaccionar, tant localment com de forma global.