Al seu discurs d'investidura, pronunciat amb un to prepotent i per moments burleta, Marga Prohens —que serà investida presidenta del Govern de les Balears aquest dijous, en segona votació— va intentar donar gat per llebre. “Defensar la unitat d'Espanya no exclou ser i sentir [sic] la identitat i la cultura de les nostres illes, ni voler una immigració regulada ens fa menys humans, ni llevar el requisit del català als metges ens fa enemics de la llengua”, va dir, gesticulant en excés des de la tribuna d'oradors. A pesar del somriure postís, estudiat, es percebia incomoditat en les seves paraules.
Incomoditat i falsedat. Perquè sí que són excloents els termes que plantejava: la unitat d'Espanya, tal com la defensa l'ultranacionalisme representat pel PP i Vox, és una idea que situa com a principal enemiga la diversitat plurinacional de l'estat espanyol i, per tant, sí que impedeix, de totes totes, “ser i sentir” la identitat i la cultura catalanes de les Illes Balears. De la mateixa manera, si la regulació de la immigració consisteix en haver de comptar centenars de morts a bord de pasteres enfonsades, incloent-hi infants, i en deportacions en calent, i en massacres com la de Tarajal o la de Melilla, o en rebre els migrants a cops de la policia, o en titulars i declaracions denigrants dels líders del PP i Vox, aleshores sí que s'evidencia un problema alarmant de qualitat humana.
Pel que fa al català, naturalment que treure'l com a requisit per als professionals de la sanitat pública és una política pròpia d'un enemic de la llengua. De fet, és una declaració d'hostilitat gratuïta i unilateral que només s'explica per l'odi contra una llengua i els seus parlants (autoodi, en el cas de la catalanoparlant Marga Prohens, com li va recordar la presidenta sortint, Francina Armengol). Perquè és evident que entendre la llengua dels pacients —recordem que, a metges i a infermeres, se'ls demana només que entenguin el català— és imprescindible per a una bona atenció sanitària. I és una obvietat que tots els servidors públics han de tenir un coneixement suficient de la llengua pròpia de les Balears, que és el català. El Col·legi Oficial de Metges de Balears ha expressat en diverses ocasions que el català i la seva normalització no han estat mai un problema en l'exercici de la professió mèdica a les Balears. I molts metges, des d'entitats professionals o a títol personal, han defensat que el coneixement de l'idioma del pacient és una competència clau en la qualitat de l'atenció que es dona al pacient. Treure el requisit del català és atacar la llengua, però també la salut dels usuaris de la sanitat pública a les Balears, que som la gran majoria de la ciutadania.
Segur que sense conèixer-la, a Vox i al carrer Génova creuen molt en la frase de Tàcit: “La marca de l'esclau és parlar la llengua de l'amo”. Ells tenen moltes ganes de fer d'amo, i mallorquins com Marga Prohens, en tenen de fer d'esclau. Pot fer el que vulgui, només faltaria. Però que no esperi que tots fem com ella.
