Algú sap on som?

Si ens entretenim gaire en l’escuma de les declaracions públiques i la desorientació política que transmeten alguns dels principals actors de la primera línia, podríem arribar a la conclusió que hi ha una manca de lideratge responsable que porta el país a la deriva. Però la situació és bastant menys dramàtica si s’escolta l’opinió pública. L’enquesta que aquest diumenge i dilluns publiquem a l’ARA és una bona radiografia d’on són les majories de la societat. Què volen fer i com ho volen fer la majoria dels catalans i quins són els consensos socials a finals del 2018?

Vist amb perspectiva, els valors profunds no han canviat tant i les majories es mantenen molt estables. En certa mesura es podria parlar d’un bloqueig pel que fa a la voluntat d’independència. Però també de majories indiscutibles, al voltant del 80%, en qüestions tan importants com el suport a un referèndum acordat amb l’Estat, el rebuig a la presó preventiva dels representants cívics i polítics de l’independentisme i el no a l’aplicació del 155 o a la pèrdua de competències en matèries com l’educació. També s’identifiquen majories superiors al 60% que critiquen el funcionament de pilars bàsics del sistema polític espanyol i consideren que el Tribunal Suprem no actua de manera imparcial, censuren l’actuació del rei Felip VI en la qüestió catalana i votarien contra la monarquia en un més que improbable referèndum.

Pel que fa a les seves preocupacions, el primer problema dels ciutadans és la situació política, el segon l’atur, el tercer la crisi econòmica i el quart la garantia de les pensions.

¿ON SON ELS POLÍTICS CATALANS...

Sabem on són les majories que Pedro Sánchez demana com si les ignorés, i Miquel Iceta les coneix prou bé per explicar-l’hi. ¿Però on és la política catalana? Bàsicament, tancada a la presó i a l’exili. El sobiranisme està atomitzat entre la presa de decisions a Lledoners, Waterloo i el Palau de la Generalitat. Les comunicacions no són fàcils tot i que els canals establerts -de vegades semblants als de la Guerra Freda: se saben permanentment observats- funcionen cada cop més fluidament. Però els mesos no han aconseguit cohesionar la relació entre els principals lideratges, i els fets de l’octubre de fa un any han passat una factura molt alta als consensos interns. ERC es manté disciplinada a les ordres de Junqueras, a qui ningú dels seus no qüestiona l’autoritat des de Lledoners, i es van consolidant les figures del president del Parlament, Roger Torrent, i del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que manté la principal interlocució amb Madrid.

L’estratègia de JxCat està dividida entre Palau, Waterloo i Lledoners. Les veus crítiques amb la presidència de Quim Torra es comencen a perfilar cada cop menys dissimulades. Especialment per l’ambigüitat en la defensa dels CDR, que ells consideren insuficient i alguns dels correligionaris del president troben excessivament complaent. La gestió dels Mossos, des de la manifestació de l’1 d’octubre fins a les del 6 de desembre, ha provocat grinyols interns. Dilluns l’ARA publicarà els resultats de la intenció de vot en unes eventuals eleccions i també les dades de popularitat política. L’enquesta confirma que els lideratges de l’interior ho tenen més fàcil per arribar a l’opinió pública i que els que estan més consolidats són els dels presos polítics, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez.

...I ELS ESPANYOLS?

L’estratègia de Pedro Sánchez està amagada darrere la tàctica per sobreviure fins a l’endemà i sotmesa a la tensió interna i la bronca dels barons, que no volen perdre les eleccions autonòmiques i municipals del maig. Bona part del PSOE, que comptava amb una rendició de l’independentisme, considera que la política de rebaixar la tensió amb Catalunya els perjudica o no ha tingut els resultats que esperaven. L’ambient a Madrid és de voxificació de la política espanyola. De la mateixa manera que Le Pen va lepenitzar els esperits de la política francesa, Vox ha començat a llançar heretges i antipatriotes desviats a la foguera. Sánchez pot optar per reforçar el patrioterisme unitari o per colar-se al centre que tan generosament li han regalat el PP i Ciutadans i obrir una nova etapa en la política espanyola. Dependrà del seu coratge.

En les últimes hores es negocia una reunió entre els presidents català i espanyol -i potser alguns consellers- que rebaixi la tensió del 21 de desembre. S’ha de ser molt obtús per convocar un consell de ministres a Barcelona el mateix dia que farà un any de les eleccions catalanes celebrades sota el 155, però no hi ha dubte que els dos governs estan intentant rebaixar la tensió. El dret a manifestar-se és sagrat. També és igualment evident que molts estan invocant un mort per utilitzar-lo fins a la nàusea.