La tercera és la bona

Diuen que la tercera és la bona. No sempre es compleix la dita, però en el cas d’Álex Rins sí. El barceloní, en el seu tercer any a la categoria reina del Mundial de motociclisme, ha aconseguit la seva primera victòria... just en la tercera cita, la d’Austin, fa quinze dies. I ho va fer superant ni més ni menys que Valentino Rossi, que ha començat la temporada en un gran moment de forma. “Vam aconseguir una cosa màgica, contra pronòstic i gairebé per sorpresa, i això ho va fer encara més especial perquè va ser inesperat”, deia Rins satisfet.

Suzuki, que l’any passat va perdre els privilegis després de pujar al podi de manera constant al final de la temporada, va arrencar-la amb Álex Rins com a gran referència i amb la il·lusió de Joan Mir, un debutant que pujava de Moto2 amb ganes de demostrar la seva vàlua. Mir va fer una pretemporada d’adaptació a la nova categoria, com no podia ser d’una altra manera, però Rins va demostrar que Suzuki ha fet un salt endavant, que a l’hivern es van posar les piles, i va lluitar colze a colze amb les Honda, Yamaha i Ducati. L’objectiu, vista la pretemporada, era aconseguir la primera victòria. La trajectòria de l’equip durant les primeres curses va ser bastant bona, tot i que dins l’equip poca gent s’esperava guanyar la tercera cita del campionat.

Va ser a Austin, en què Rins ja havia guanyat en Moto3 i Moto2. Per tant, amb la victòria d’aquest any s’ha convertit en el primer pilot de la història capaç de guanyar en les tres categories al traçat nord-americà. Malgrat això, no és el seu circuit favorit: des que va debutar a MotoGP, el barceloní tan sols ha pogut acabar la cursa d’aquest any. El 2017 va patir una caiguda que el va mantenir fora dels circuits durant uns mesos a causa d’una fractura al canell esquerre, i el 2018 un accident el va obligar a abandonar. “La perseverança és la clau a l’hora de perseguir alguna cosa”, deia a Jerez somrient, mentre confessava que havia vist la cursa d’Austin “uns cinc o sis cops”.

Amb el triomf, ara ja és oficialment un dels pilots que lluitarà pel títol. “M’ho prenc com una pressió bona, positiva. Al final, si em veuen com a candidat, és perquè treballem bé”, apunta, si bé encara es ruboritza quan algun pilot posa el seu nom damunt la taula. Rins encara no ha aconseguit cap títol de campió del món: a Moto3 va topar amb Maverick Viñales i a Moto2 amb Johann Zarco. A MotoGP, amb Marc Márquez regnant des de fa anys, haurà de buscar l’oportunitat. “Mai perdis la fe” és el lema que porta tatuat al braç dret. I ell és fidel als seus principis.