Àlex Fàbregas: "En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya"

L'entrevista la vam fer a la terrassa del Reial Club de Polo, el seu club. Saludava a tort i a dret. Els Fàbregas són una família històrica de l'hoquei herba català.

Com us han afectat les retallades?

Els diners de la beca ens arriben més tard, però la quantitat no es pot tocar perquè són uns diners que ja estaven pressuposats per al període 2008-2012.

Quants diners rebeu?

Rebem una quantitat que s'hauria de repartir entre 16 i 20 jugadors. Ara som 22 a l'equip. No hi ha un barem fix, cada jugador cobra per partits jugats i per la participació en preparació. La quantitat general de moment no ha variat. Jo, com més partits jugo, més cobro.

Pots comparar les ajudes que rebeu amb el campió olímpic, Alemanya?

Nosaltres cobrem més, potser perquè hi ha menys federats i cal motivar amb beques més sucoses del pla ADO i de la Federació. Les primes per medalles també són més altes. Però ells tenen altres beneficis, com les desgravacions fiscals a empreses que contracten esportistes.

Com compagines representar Espanya amb el teu fort catalanisme?

Pot semblar fred, però m'ho prenc com una feina. Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que Els segadors .

El 90% sou jugadors catalans. Què feu quan sona l'himne espanyol?

La gent no està pendent de l'himne, sinó concentrada en el que haurà de fer. És bo que no es canti perquè així no estàs per la lletra i pots repassar la tàctica.

¿Catalunya aspiraria a medalla en hoquei si jugués els Jocs Olímpics?

Segur que sí, tindria iguals o millors resultats que ara. Perquè hi ha gent que es queda fora i que tindria opcions d'entrar a l'equip. Tot i que qui hi va s'ho guanya. Dels 18 que anem a Londres, 16 som catalans.

Gaudeixes i t'emociones quan jugues?

Esclar, gaudeixo per mi, pels companys, per la gent que em ve a veure. En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya. Tampoc ens ho fan sentir perquè no tenim la repercussió de l'equip de futbol, que estan tot el dia informant d'ells.

El COI va dir que Pequín 2008 era difícil de superar pel que fa a instal·lacions i preparatius. Ho veus així?

Les instal·lacions d'hoquei són iguals en qualitat. Però a Pequín un any abans ja estava tot enllestit, a Londres fa tres mesos les grades encara estaven per fer.

Els futbolistes poden ser model social?

Has de mirar cada cas, però crec que a gent que guanya milions donant puntades de peu a una pilota no se'ls pot agafar com a mirall, com a model. Els pares que volen que els fills siguin Messi s'equivoquen. És diner fàcil, l'egocentrisme màxim. Parlen de 10 o 15 milions d'euros com si res. Cada cop m'interessa menys, el futbol.

Aquests són els teus tercers Jocs. ¿Pots explicar anècdotes del village ?

A Pequín cada vegada que Rafa Nadal entrava al menjador era un infern d'atenció, de fotos, autògrafs. Tothom n'estava pendent, més que de cap altre. Un dia es va asseure amb nosaltres perquè el deixessin en pau. També hi ha l'anècdota dels condons. T'ho regalen tot, i hi ha una farmàcia i uns pots amb preservatius que s'esgoten ràpid.

M'imagino que és cosa dels esportistes que queden eliminats.

El dia que vam jugar contra la Xina ens vam llevar a les sis i vèiem esportistes tornant de festa! És gent que aconsegueix la marca per anar a uns Jocs, però allà no hi tenen res a fer. A Pequín, a la sala de màquines, hi havia una cistella de bàsquet. Nosaltres a 2 metres n'encertàvem la meitat, però recordo que el Kobe Bryant es col·locava a la sortida de la sala i tirava pilotes i les clavava totes!

¿Marxaries si et diguessin d'anar a jugar a l'Índia, on es paguen sous molt elevats?

Un any o mig any, no ho sé, perquè és dur, però tres mesos, sí. També hi ha la meva feina. Treballo a l'empresa d'auditoria BDO, i ja els demano moltes excedències per a entrenaments i viatges.

Podries viure de l'hoquei?

Podria anar tirant, sobretot si jugues a la selecció, però és per al dia a dia. També he tingut ofertes d'Holanda, i allà paguen bé. Però per viure'n és limitat. Hi ha gent de la selecció que busca la primera feina amb 31 o 32 anys. ¿Començar de becari amb 33 anys? N'hi ha uns quants que marxen a fora a jugar i a buscar feina.