Aleñá, un futbolista valent

Quan encara no sabem per on petarà el mercat d’hivern, per bé que tot apunta que Rakitic i Arturo Vidal es quedaran al Barça, el club ha tingut el detall de concedir a Aleñá carta (verd-i-)blanca per triar què volia per a la segona part del curs: acomodar-se a quedar-se, sense garantia que el degoteig de minuts dels últims partits es mantingui, o arriscar-se a marxar cedit allà on haurà de competir amb futbolistes contrastats com Guardado o Canales, però on no sigui l’últim de la fila. I el mataroní ha apostat per confiar en ell mateix, per la possibilitat de guanyar-se l’estatus de jugador de Primera.

Més enllà de la disfunció evident que això no ho pugui fer a casa, un dels problemes -em sembla a mi- que li passen factura a Aleñá és que ni és un migcampista de perfil completament Barça -entès com una fotocòpia jove de Xavi o Iniesta- ni és prou esmolat per arribar a l’àrea amb la contundència que demostra Arturo Vidal. I, en canvi, se li ha notat la personalitat futbolística quan ha tingut l’oportunitat de demostrar-ho. Té capacitat física per incidir tant en atac com en defensa, i té el segell acadèmic que els falta a alguns dels seus col·legues de posició per donar ritme a la pilota i gestionar-la sempre que pot a un o dos tocs.

Aleñá ja va demostrar a l’inici de la temporada passada, quan sortia d’una lesió i tenia garantit un lloc al primer equip, que no li queien els anells per baixar al filial a recuperar ritme de competició. Són detalls que marquen la diferència entre els que s’ho volen guanyar i els que es pensen que tenen el cel guanyat perquè han escalat graons a La Masia. Segurament hi ajuda el fet que està ben assessorat per un pare exfutbolista -tal com hem pogut comprovar al documental Matchday - i per un agent -Iván de la Peña- que no li diu el que vol sentir sinó el que considera millor per a la seva carrera. I voldria pensar que no li ha passat factura la seva queixa en públic pel fet que ningú del club no el va avisar que li havien promès a De Jong el seu dorsal.

Probablement els jugadors joves de la casa agrairien encara més que el Barça no omplís la primera plantilla de jugadors que no són millors que ells, però, en l’estat actual de les coses, valoro que li deixin triar el seu camí. Que la valentia d’Aleñá li permeti acabar triomfant al Barça depèn de diversos factors, però em sembla segur que acumular minuts a Primera, a la llarga, li garantirà una carrera futbolística més exitosa que quedar-se a casa i lamentar-se de la falta d’oportunitats.