L’alcalde García Albiol: el Gegant del Pi

Parlem, aquests dies, de la baluerna que l’alcalde García Albiol plantarà a la ciutat de Badalona, i que representa un arbre de Nadal. Ha promès que la tindrà més llarga que la d’un altre alcalde, el de Vigo, a Galícia, que va ser el pioner en això de la mida del con nadalenc. Amb aquesta demostració lumínica, no exempta de l’horterisme que li pertoca, l’inquiet alcalde pretén incentivar el comerç. Ja ho diu la dita: “The only difference between men and boys is the price of their toys”. Que traduït vindria a ser: “L'única diferència entre els nens petits i els homes drets és el preu dels seus joguets”. Diria que l’home, per mèrits propis, s’ha guanyat el sobrenom del Gegant del Pi.

Diu que les llums són “led” i, per tant, no es gastarà tot el pressupost en l'electricitat. Fa bé. A la cova que dona origen a la festivitat, com que hi patien pobresa energètica, es van escalfar amb un bou i una mula. L’esperit nadalenc —per als que el tinguin— és el de compartir, no el de fer el préssec. M’agraden les llums de Nadal si són càlides i discretes, no pas si semblen els focus d’una presó. Em sembla molt bé, per exemple, que les ciutats il·luminin els monuments que ja tenen (la Sagrada Família, la Torre Eiffel...). Però fer portar una estructura que “representi” un avet em sembla que no té sentit, excepte per això que dèiem de la “llargada”.

No s’ha parlat, però, del pressupost en seguretat. Una baluerna com la que pretén col·locar s’ha de muntar amb tota la seguretat perquè no caigui. Cal que hi hagi personal vigilant-la, perquè no hi hagi actes vandàlics i perquè estigui, en tot moment, segura. I suposo que, per mantenir-la dempeus, cal una assegurança a tot risc. S’ha de preveure, suposo, que pot caure i fer mal a algú.

Cadascú es gasta els diners en allò que considera correcte, esclar. Però, en tot cas, estaria bé saber quin és el preu total de l’excentricitat. La construcció, el transport, el muntatge, el lloguer, els vigilants i l’assegurança. És a dir: entenc que l’alcalde ha pagat el que sigui per garantir que l’arbre és del tot segur. I que tranquil, com el seu homòleg, podrà ballar pel camí.