El polític Albert Rivera va fer una reivindicació que m’emociona particularment. Demana que “la Diada se celebri el dia de Sant Jordi, perquè l’11 de setembre s’ha convertit en una jornada de confrontació entre catalans”. Suposo que confrontació és la paraula que fas servir quan no pots dir enfrontament (els únics incidents violents de la Diada van passar a Madrid). Confrontació vol dir que n’hi ha uns que estan disposats a sortir al carrer pacíficament per demanar el que volen i n’hi ha uns altres que no. Perquè no existeixen o perquè -com diu la Sánchez-Camacho- tenen por. Els voluntaris de la via superaven el nombre d’assistents a l’acte de Tarragona al qual van assistir els socialistes, els del PP, els de Ciudadanos, els de Plataforma per Catalunya i els de Sociedad Civil Catalana. Però hi ha qui confon “ser minoria” amb “estar discriminat”. Els vegans de Catalunya, per exemple, són una minoria. I com que són una minoria, a la majoria de restaurants no hi ha opcions per a ells. Les opcions majoritàries són per als carnívors. Però això no vol dir que estiguin discriminats. Vol dir que el mercat mana.
Demanar que la Diada es canviï pel dia de Sant Jordi fins ara només era motiu de carta de subscriptor al director de La Vanguardia. Jo les col·lecciono, aquestes cartes, i puc confessar que n’he escrit més d’una amb nom fals per animar el debat. Però fins ara no hi havia hagut cap polític que ho demanés seriosament. Per sort, en Rivera és aquí per trencar esquemes. És com dir: “No m’agraden els dilluns, per això ara la setmana començarà en dimarts”. Que és com dir: “No vull que us manifesteu, per això, si fem la cosa per Sant Jordi, estareu massa ocupats comprant llibres”. Que la Diada ha de ser el dia de Sant Jordi? Esclar que sí, senyor Rivera, només faltaria. El que vostè vulgui. El que vostè digui. Estem per servir-lo.