Carta al color groc: 'Robar el groc als nens'
No fa riure que et prohibeixin, color groc. És absurd, és ridícul i és grotesc, però no és només això. És un símptoma d’aquesta espiral d’autoritarisme desbocat en què vivim des de l’1-O. Els colors, igual que les idees que no són la seva idea, es poden tenir, però no es poden exhibir. T’acusaran, color groc, de despertar les camises blaves i fer-les sortir de l’armari.
Ja no comptem en dies ni tan sols en setmanes, ara comptem en mesos. Demà en farà dos que els Jordis són a la presó i, com a mínim, els en queda tot un altre per sortir, fins que l’11 de gener tornin a declarar davant del jutge Pablo Llarena. Això vol dir Nadal, Cap d’Any i Reis en una cel·la de Soto del Real. El mateix per a Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que porten un mes i mig a Estremera. Algú va decidir esperar el retorn dels que no són a casa amb un llaç groc, tal com ho feien als Estats Units amb els que eren a la guerra o també a la presó. Tan perillós és aquest gest?
Ara aquest símbol innocent està en risc, perquè en el fons el que està amenaçat és el dret a la protesta, a la llibertat d’expressió. T’han prohibit, groc, per acolorir l’aigua de les fonts de Barcelona, les façanes dels edificis públics, els guarniments dels avets de Nadal de les seus de la Generalitat, les bufandes de les iaies de Mataró, les decoracions de ganxet dels arbres de Girona o les petjades grogues a fora d’escoles de Barcelona. No volen que topem amb res de color groc pels efectes perniciosos, diuen, que podria tenir sobre el nostre vot. Aquesta setmana la ministra Dolors Montserrat ha proclamat al Congrés de Diputats que no només ens hem apoderat dels carrers sinó que a sobre els volem robar el groc als nens. Els mateixos que et prohibeixen un color t’acusen de voler-lo segrestar.
Un periodista de la BBC, des del pont del Petroli de Badalona, ple de llaços grocs, acabava el seu reportatge afirmant que l’intent de prohibir-te t’havia fet encara més brillant. El món et mira, groc. Els comerciants pakistanesos de Brussel·les es van fer un fart de vendre bufandes del teu color. Ara -com els pares embarassats que només veuen cotxets- et trobes el groc per tot arreu. Agafes la portada de La Vanguardia d’ahir i, enmig de molts homes foscos, apareix Angela Merkel groga groguíssima i se t’escapa un somriure de complicitat. Quina poca solidaritat amb M. Rajoy, anar vestida d’aquesta manera. L’esclat del groc arribarà dijous que ve, el dia de les eleccions, però nosaltres necessitarem que passin, com a mínim, vint anys per tenir la dimensió exacta del que ara estem vivint.
P.D. Passa un cotxe del RACC i una ambulància del SEM. Veig una bústia de Correus i, al migdia, el tupè de Trump al Telenotícies. El Las Palmas rep demà l’Espanyol. Un post-it per recordar que no m’esperin a la tarda a Ikea. El Piolín és groc i el món, aquests dies, també ho sembla.
