Carta a Meritxell Batet: 'España deluxe'
¿Com ho hem de fer, presidenta, per neutralitzar aquests diputats que només van al Congrés a fer veure que s'ofenen i a exhibir l'últim numeret que els han preparat els seus assessors en sobreactuació histèrica? Que si m'aixeco i me'n vaig, que si em giro d'esquena, que si faig veure que llegeixo un llibre, que si ensenyo cartellets mentre poso cares d'assetjadora de pati d'escola. El repertori, certament, és grotesc.
Els hi llegeixes a la cara l'estratègia que tenen a punt contra el que comença a intervenir des de l'estrada: t'interrompré, t'insultaré, et deshumanitzaré, t'esclafaré, si puc, i si no, et portaré als tribunals, que hi tinc amics que faran que et podreixis a la presó, colpista, que no sé com t'atreveixes a venir aquí, a casa meva, a dir tot això. Aquesta dreta rància que no suporta que governi algú que té un projecte de país que no és el seu, a sobre té la barra de dir que fa tot això en nom de la democràcia. Es revesteixen de dignitat i d'exemplaritat. Plantar cara, n'hi diuen.
És la mateixa tàctica que va iniciar Ciutadans al Parlament. A molts –encara que no compartissin la seva manera de fer– ja els anava bé aquest comportament insolent, perquè era una forma de deslegitimar la majoria independentista. L'estratègia ara s'ha traslladat al Congrés contra la coalició progressista, però multiplicada per tres: Cs, que abans de morir deixa anar els últims espeternecs; l'extrema dreta franquista ressuscitada i un PP que ha trobat en Casado i Álvarez de Toledo una parella siamesa a Rivera i Arrimadas. La bona notícia és que ara que no va només contra els independentistes veig més gent que se'n queixa. Potser és el moment, presidenta, de prendre mesures, d'impulsar un pla per regenerar el debat polític, per recuperar el respecte entre les persones, abans que un dia passi alguna cosa al carrer i busquem els culpables entre els polítics que van atiar el foc.
No pot ser aquest espectacle constant de grups polítics marxant en bloc del Congrés o del Parlament. Vox abandona l'hemicicle quan parla Bildu. JxCat, quan té la paraula Vox. A Cs passen més estona entrant i sortint del Parlament que asseguts al seu escó. Si volen espais de pensament monolític, per això ja tenen els seus mítings particulars. Si marxen, se'ls hauria de sancionar. Com també haurien de ser castigats els que es queden amb l'únic objectiu d'exhibir el seu repertori de paraules i gestos insultants. I la sanció més efectiva no és expulsar-los del ple. És no enfocar-los. Com els espontanis que salten als camps de futbol. Deixar-los sense realització televisiva, sense els contraplans que captin les seves agitades (i estudiades) reaccions. Deixar-los sense el seu moment d'incerta glòria.
P.D. I és que el periodisme dels vídeos virals, els clatellots amb la mà plana i la sublimació de qualsevol anècdota o bronca intranscendent també ha adobat el terreny perquè alguns polítics es dediquessin a aquesta crispació tan sobreactuada i tan allunyada de com viuen la política la gran majoria de ciutadans.