Carta a Meghan Markle: 'L’amor se’n va i la monarquia es queda'
PeriodistaL’autoproclamat degà dels periodistes divorciats de Catalunya, Joaquim Luna, recomana demanar a tots els nuvis per què es casen. En el teu cas, Meghan Markle, la pregunta encara és més pertinent: ¿per què una actriu americana s’hauria de voler convertir aquest dissabte al migdia en princesa de la casa reial britànica?
¿Per amor? Seria un error, si aquest fos el motiu. Ja ho deia Capri: l’amor se’n va, però la monarquia es queda. ¿Per ser princesa per un dia? Llàstima que no és mai per un dia i que el més excitant és molt probable que s’acabi aquest vespre, quan els convidats marxin cap a casa. ¿Perquè ho tenies tot en contra i te n’has sortit? És cert, tot jugava en contra teu –americana, mestissa, actriu, divorciada, feminista– i t’hi continuarà jugant, després del casament, si no és que renuncies a la teva personalitat.
¿Perquè les revistes et comparin a Grace Kelly o a una Lady Di 2.0? Potser sí. Tothom té dret a tenir les aspiracions que vulgui a la vida, però ja coneixem els finals tràgics que van tenir elles. ¿Perquè faràs entrar aire nou en aquella casa (reial) sense ventilar? Què vols que et digui. Les monarquies necessiten els casaments per perpetuar-se. Som en el terreny de la representació simbòlica. Les famílies reials han entès que els convé, de tant en tant, un vernís contemporani. Però un cop tenen a dins la persona que els aporta aquesta falsa modernitat, tornen a tancar les finestres i les dificultats per respirar-hi persisteixen. Amb la diferència que ara sou un més en aquella casa. ¿Perquè penses que, malgrat tot, seràs tu qui finalment modernitzarà la Casa Reial? Potser és una idea massa pretensiosa. És més fàcil que una persona se sacrifiqui per una monarquia que no pas al revés. D’altres ho han provat abans que tu i no se n’han sortit.
¿Perquè ets actriu i vols viure en una pel·lícula permanent? Potser sí que és això. M’imagino que coneixes un príncep i no t’enganxes a una persona, sinó a un telefilm de dissabte a la tarda. Així com per a una periodista entrar en una família reial és el seu gran reportatge en primera persona, és aquella literatura del jo que mai podrà escriure; per a una actriu un casament reial deu ser el paper de la seva vida. Diu Andrew Morton en la biografia apressada que t’ha escrit ('A princess of Hollywood') que, de petita, assajaves al mirall de casa el discurs que faries el dia que et donessin un Oscar. El risc que té guanyar-lo amb aquesta pel·lícula és que t’interpretaràs a tu mateixa.
P.D. I com tots els papers importants, aquest també s’ha de preparar a consciència. Com abans de la primera cita amb la reina, que vas anar al Rose Tree Cottage, un saló de te de Los Angeles, per aprendre com havies de doblegar el dit mentre aguantaves la tassa d’'earl grey' i el platet.
