Carta a Màxim Huerta: "La televisió no és cultura"

PeriodistaHi ha oficis que et donen prestigi i altres que te'n fan perdre. La televisió seria un d'aquests últims. Haver-hi treballat sembla que t'inhabiliti per exercir després cap altra professió o càrrec públic. També per això, per trencar amb aquest prejudici, seria important que fossis un bon ministre de Cultura.

Dimecres, dos quarts de vuit del vespre. A la Moncloa Pedro Sánchez fa públic el teu nomenament i a Twitter et comencen a ploure crítiques per totes bandes. No era encara pels teus tuits polèmics –que van ser rescatats de l'oblit minuts més tard– sinó per una idea que tenim profundament instal·lada que diu que no pot ser ministre de Cultura algú que hagi treballat a la televisió d'entreteniment. Pedro Sánchez ho devia saber i per això va anunciar el teu nom a l'últim moment, quan cap campanya pogués fer-lo enrere en la seva decisió.

Veure't al govern Sánchez va ser una sorpresa, com també ho va ser trobar-hi Pedro Duque. Però per què d'un astronauta o d'un registrador de la propietat ningú posa en dubte que pugui ser un bon ministre i d'un periodista televisiu sí? És encara la mateixa polèmica dels anys 90 amb els llibres mediàtics o dels comissaris del Tricentenari del 1714. Passaran els anys i quan ens despertem, quan la televisió ja hagi estat escombrada definitivament del lloc central que havia ocupat a les nostres vides i cases, el prejudici continuarà allà. Tardarà més o tardarà menys, però el jutge Llarena serà ministre (és el meu malson més recent) i quan arribi aquell dia, a nosaltres el que ens escandalitzarà és que Llarena tingui un company de gabinet que hagi treballat a la televisió. Si fa no fa com ara, que mentre assenyalem Màxim Huerta, no ens fixem que al ministeri de l'Interior manarà el jutge Fernando Grande-Marlaska. Però ja se sap: els de la tele no tenen cultura i els de la cultura no tenen tele.

Soc periodista com tu. He fet feina a la premsa, a la ràdio i a la televisió i puc dir que algunes de les persones més talentoses amb què m'he topat les vaig conèixer a la meva etapa televisiva. Molts d'ells o d'elles estic convençut que serien excel·lents consellers del govern del meu país. No tinc arguments per dir que aquest sigui el teu cas. No he vist els teus programes de tele ni he llegit els teus llibres. Com tampoc ho han fet, suposo, les persones que van córrer a criticar-te. Només demano, a través d'aquesta carta, que l'any 2018 deixem de prejutjar algú pel simple fet d'haver treballat a la tele.

P.D. Veig que a Madrid molta gent desplaça l'accent del teu nom a l'última síl·laba: Maxím, com si fos un restaurant de París. És el cas invers al que li passava a Àrtur Mas i molt semblant al que inexplicablement també sento que fan amb el president de la Generalitat: Quim Torrà.