Carta a Manuela Carmena: 'El pregó no és el problema'
Basculem entre dos moviments antagònics: del “Soy español, ¿a qué quieres que te gane?” al “Soc català, ¿per què vols que m'ofengui?” L'últim capítol de 'La revolució dels ofesos' (coneguda en altres temporades com 'La revolució dels somriures') l'ha tingut a vostè com a protagonista, senyora Carmena.
La polèmica al voltant del nom del pregoner de les Festes de la Mercè és tan cíclica i passatgera com la que es produeix cada any quan es coneix el nou disseny de la samarreta del Barça. Foteses que duren quatre dies i que ens serveixen per continuar vivint tal com hem triat: en estat d'ofensa perpètua. Les seves paraules negant l'existència de presos polítics o atribuint a l’1 d’Octubre la irrupció de Vox han servit per engegar un boicot i actes de protesta contra el pregó que vostè ha de fer a Barcelona.
Però, enmig de tot el que estem vivint, ¿té tanta importància un discurs inaugural d'unes festes? Segurament que no, com també penso que les seves opinions no la invaliden com a pregonera. En tot cas –i això sí que és inquietant, atesa la seva trajectòria de compromís amb els drets humans i les llibertats democràtiques–, les últimes declaracions la descarten per ser part de la solució en el conflicte entre Catalunya i Espanya. No ofèn, el que ha dit. Entristeix. Preocupa. Confirma que es multipliquen les desercions entre els que volien atendre d’una manera civilitzada les peticions del Parlament de Catalunya. Si no podem comptar amb algú com vostè, que pot parlar amb la llibertat que li donen el currículum, l'edat i el fet de ser ja exalcaldessa de Madrid, amb qui podrem comptar?
És que vostè mateixa, el 2017, va rebre Carles Puigdemont i va cedir un local de l'Ajuntament de Madrid per explicar què es volia fer aquell 1 d'octubre. Dos anys després, ha acomodat les seves posicions al nou moment polític. Podem, i Pablo Iglesias personalment, han tingut molt mèrit presentant-se a les últimes eleccions defensant un referèndum per a Catalunya. ¿Podran mantenir aquesta posició o també seran engolits per aquesta Espanya sense govern i sense projecte de futur, que ha decidit posar-se en mans de la justícia per mantenir la seva unitat i per aplicar el grau més alt de repressió contra els independentistes catalans?
L’objectiu és que no hi hagi escletxes, que cap partit polític ofereixi aire per poder respirar. Aquesta sembla que és l’única proposta de govern de Pedro Sánchez: agafar l’escombra, com aquell qui treu la pols, i amagar el problema català a sota les catifes, amb l’esperança que ningú les torni a aixecar.
P.D. Per això li deia que, en aquest context, que vostè vingui a fer el pregó em sembla l’últim dels problemes que tenim. Aviat ningú se’n recordarà del seu discurs i el problema continuarà allà.