Carta a Joan Ximénez, 'Petitet': 'Ballar rumba a davant del mar'

PeriodistaAquesta és una carta per desitjar bones vacances a tothom i per donar les gràcies als músics com tu, Petitet, que aquest estiu ens fareu cantar i ballar i saltar i riure, i ens alliberareu el cos durant un parell d'hores, que és exactament el que necessitem, després d'un curs tan tens i tan dens.

Una carta molt semblant la podria haver escrit a Txarango, a l'Orquestra Di-versiones, a Joan Manuel Serrat o a Núria Graham, però en una temporada en què tantes coses no han acabat bé volia marxar de vacances recordant una història que sí que va tenir un final feliç. La teva. La de Joan Ximénez, 'Petitet', un percussionista gitano, fill del Huesos, un 'palmero' de Peret, que li promet a la seva mare –poc abans que ella es mori– que portarà la rumba catalana al Liceu. I ho compleix, i el documentalista Carles Bosch en fa una pel·lícula i l'espectacle –al ritme que et permet la teva salut, ara en parlarem– comença a girar per Catalunya. Dijous a la nit el vaig veure a l'Escala, amb una orquestra simfònica de divuit persones a dalt l'escenari, homes i dones, paios i gitanos, tots vestits de gala, tots amb un somriure a la boca, homenatjant ara Peret, ara Gato Pérez. I tu per allà al mig, que ni acabes de cantar ni acabes de dirigir, però amb un cos i un carisma tan desbordants que et poses l'orquestra i el públic a la butxaca. D'aquesta manera, centenars de persones que érem a la Mar d'en Manassa –potser el millor escenari de la Costa Brava– vam ballar rumba a davant del mar sense pensar en cap altra cosa durant dues hores. Ens mereixem, vaig pensar, més moments com aquest.

Havia de ser al Liceu el dia que tu complies el que li vas prometre a la teva mare. El 17 d'octubre era la data triada, però aquell vespre vaig acabar fent ràdio en directe des de la Diagonal, a la manifestació de les espelmes, perquè el dia abans havien empresonat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Han passat els mesos i hi ha molta gent que els únics esdeveniments multitudinaris en què deu haver participat aquesta tardor-hivern-primavera han sigut concentracions de protesta contra la injustícia de tenir nou persones a la presó que no han comès cap delicte i mitja dotzena més a l'exili. Arriben unes setmanes de vacances i el que necessitem ara és ballar rumba a davant del mar. Gràcies, Petitet, a tu i a la teva orquestra simfònica, a tots els músics que recorreran Catalunya el mes d'agost, per aquestes hores de felicitat lleugera, abans no torni la tardor.

P.D. Et van diagnosticar miastènia greu, una malaltia neuromuscular, i quan tens una baixada t'has de passar cinc dies a Sant Pau. Dijous en vas sortir per venir a l'Escala. Ahir tornaves a l'hospital a complir el cinquè i últim. També això deu ser felicitat lleugera i viure els bons moments sense recances.