Carta a Greta Thunberg: 'La noia que va deixar de volar'
És probable que aquest sigui l'últim estiu que agafem un avió sense remordiments. Quan aquí encara no ens hem atrevit a declarar la guerra al cotxe, hi ha un moviment mundial en marxa que, sota l'etiqueta #staygrounded, ha decidit quedar-se a terra i deixar de volar.
És el que heu fet, Greta Thunberg, tu i la teva família, i el que exigeixes a tothom qui vulgui venir a Suècia a veure't, com uns periodistes del diari francès 'Libération', a qui els has concedit una entrevista a canvi que el viatge entre París i Estocolm el fessin amb tren o cotxe elèctric. No és un caprici de l'última estrella adolescent, sinó una manera d'escampar l'exemple que es pot viure d'una altra manera. Moltes persones amb bona consciència ecològica esperen que siguin les administracions les que els indiquin els canvis que han de fer a la seva vida. El teu missatge és que hem de capgirar l'ordre, que el poder no impulsarà els canvis si abans no modifiquem les nostres actituds individuals.
I això estàs fent, enmig d'aquest any tan bèstia que has viscut. No et coneixia ningú fins que l'estiu passat (encara amb 15 anys) vas decidir que els divendres de tot el curs faries vaga escolar i et plantaries davant del Parlament suec per protestar contra l'emergència climàtica. Desenes de milers de persones t'han seguit arreu del món i, en aquest temps, has fet sentir la teva veu davant dels principals líders mundials, a la cimera climàtica de l'ONU a Polònia, al Fòrum de Davos, al Parlament de Westminster i a l'Assemblea Nacional francesa. Tot, en països on poguessis arribar-hi sense haver d'agafar l'avió.
La revolució dels joves serà ecologista. I dic serà perquè no és difícil vaticinar que, a Catalunya, serà tornant de vacances quan esclatarà aquest moviment verd, i que ho farà amb la mateixa força amb què aquests dos últims anys s'ha desencadenat la revolució feminista. Com totes les grans mogudes, ens haurà arribat amb retard, després d'anys d'enfotre'ns de la limitació a 80 km/h dels temps del tripartit, dels carrils bici, de les superilles, del tramvia i, en general, de qualsevol mesura que volgués desplaçar el cotxe de la posició preeminent que té a les nostres ciutats.
Que siguis tu, amb 16 anys i dues trenes, qui lidera aquesta lluita és demolidorament desconcertant. Interpel·la i avergonyeix. Penses: si li importa a ella, per què no m'ha d'importar a mi? Si és la teva lluita, per què no hauria de ser la nostra?
P.D. Els episodis de calor extrema d'aquest mes de juliol ajuden a fer real el que ja diuen els científics. Que si no fem res per evitar-ho, l'any 2050 Londres tindrà les temperatures de Barcelona i Barcelona les d'Adelaide, al sud d'Austràlia.