Carta a Carlos Carrizosa: 'Una opereta macabra'

Si a Woody Allen, quan sent Wagner, li venen ganes d'envair Polònia, a mi em passa que, quan l'escolto parlar a vostè, em venen ganes d'afiliar-me al PP. Abans tots els partits tenien un líder que interpretava el paper de dolent de la pel·lícula. Avui la pregunta és: qui fa de bo a Ciutadans?

Resum de la macabra opereta que el seu partit ha representat aquesta setmana: un comando terrorista integrat per set membres dels CDR han atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, amb un balanç de deu víctimes mortals, i tot ho han fet seguint les ordres (“apreteu el detonador”) del cap de la banda armada, que no és altre que el president de la Generalitat, Quim Torra. L'opereta consta de tres actes: dimecres al matí, Albert Rivera i Inés Arrimadas es planten a la plaça Major de Vic; a la tarda, Lorena Roldán mostra la foto més sagnant d'aquell atemptat de 1991, i l'endemà, vostè mateix clou la funció al Parlament de Catalunya.

Potser és el moment d'insistir que l'únic terrorisme creat, promogut i pagat des de les institucions va ser el dels GAL, als anys 80. A la X d'aquella banda, encara que tothom sabia qui era (com l'M. Rajoy de la Gürtel), no se li va posar mai nom. El ministre de l'Interior, José Barrionuevo, en va sortir molt ben parat: el van condemnar a deu anys per haver ordenat el segrest d'un ciutadà (Segundo Marey), dels quals només va passar a la presó tres mesos. Deixi'm que li recordi que el dia que hi va ingressar, Felipe González, Josep Borrell i molts altres dirigents el van acompanyar fins a la porta del centre penitenciari, entre abraçades i crits de “Llibertat, llibertat”. Sí, “llibertat”, la mateixa paraula que aquest dijous al Parlament corejaven els diputats de JxCat i ERC i que a vostè tant va semblar que l'irritava. La diferència és que Barrionuevo tenia una condemna ferma (després, Aznar ja es va encarregar d'indultar-lo) i les set persones empresonades aquesta setmana encara està per veure què els podran provar de tot el que els acusen.

Però vaja, vostès ja fan anar el concepte que volien: del cop d'estat de la tardor del 2017 al terrorisme de la tardor del 2019. El polític socialista Eduardo Madina, que va patir un atemptat d'ETA el 2002, va dir a propòsit de la baralla de bar a Altsasu: “Si tot és terrorisme, al final res no serà terrorisme”. Doncs això, que si no vol tenir respecte pels conciutadans que aspiren a decidir en un referèndum quin ha de ser el futur de Catalunya, en tingui almenys per aquells que –com Madina– han sigut víctimes del terrorisme.

P.D. ETA es va acabar i, contràriament al que pensàvem, no es pot parlar de tot. Sí que es pot inventar de tot, perquè sembli que aquella violència continua i justificar així una deriva autoritària que, ara mateix, ningú és capaç de dir fins on pot arribar.