Carta a l'avió: "Xubidubidú, puja a l'avió..."
Ha començat aquesta setmana una operació a escala mundial per convence'ns de les bondats de continuar volant tres persones entaforades en una mateixa fila. El coronavirus obligarà a reinventar tots els espais per respectar la nova distància social. Tots, menys els avions.
En cap altre lloc com en un avió estàs tanta estona i tan a prop de persones a qui no coneixes. Vols de tres, sis o dotze hores al costat d'algú, de qui sents la respiració, l'olor i, en el millor dels casos per a ell, els roncs. Les companyies aèries han anat escurçant, amb els anys, la distància entre seients, de manera que es pot donar el cas que qui tens a la dreta et clavi el colze, qui seu al teu darrere t'entafori els genolls a les lumbars i que per rematar-ho l'hostessa, passant, et colpegi amb el maluc, amb el carro o amb les dues coses a la vegada.
Havíem arribat a albirar alguna esperança que, en la nova normalitat, els avions fossin un espai més còmode per viatjar. Vèiem que el futbol es jugaria sense públic. Que les terrasses només podrien estar al 50% de la seva capacitat. Que als teatres i als cinemes tan sols se'ls permetria ocupar una butaca de cada tres i que les discoteques i sales de concerts també haurien de restringir l'aforament de manera dràstica. Desitjàvem que les cabines dels avions es redissenyessin perquè s'hi respectés la distància social. Que si això no era possible, s'eliminessin almenys algunes files per esponjar la densitat de població. I donàvem per descomptat que, com a mínim, s'hauria de deixar buit el seient del mig.
Però aquesta setmana la Comissió Europea ja ha dit que els avions podran continuar volant al 100% de la seva capacitat. Que amb mascaretes i reforçant les mesures de prevenció i d'higiene n'hi haurà prou. Es veu que si les cabines no van plenes com un ou, volar ja no surt rendible. I deu ser veritat. Com també ho és per a teatres, discoteques o restaurants. Però la diferència és que l'aviació –i, sobretot, el turisme que hi porta associat– és un sector absolutament estratègic. Si la gent deixem de moure's amunt i avall com formiguetes, si perdem l'embranzida que dúiem, es gripa el motor. Si no volem, caiem.
A més, ens diuen que el sistema de reciclatge continuat de l'aire de la cabina elimina el 99,7% dels virus i bacteris que hi pugui haver. Que en un avió s'hi respira com en un quiròfan. Llàstima no haver-ho sabut abans: tanta feina a aixecar hospitals de campanya, ens podien haver tingut a tots tancats en avions donant voltes per l'espai esperant que passés tot.
P.D. Per a moltes persones, volar és opcional. Per a d'altres, en canvi, és una obligació. Els qui s'han de desplaçar per feina i, sobretot, el personal de cabina dels avions. És en aquestes en qui crec que hauríem de pensar.
