San Francisco i Silicon Valley, Europa i Barcelona

L’oportunitat d’unes visites guiades per a professionals a la seu d’empreses tecnològiques líders mundials a San Francisco i a Silicon Valley, aquest estiu, m’ha permès posar cara a alguns canvis de l’economia mundial especialment vistosos i colpidors des de la perspectiva europea o barcelonina.

A San Francisco i a Silicon Valley es concentren tres de les cinc empreses més grans del món per capitalització borsària: Apple, Alphabet (Google) i Facebook. Les dues primeres empreses més grans del món són a Seattle (Microsoft i Amazon). Entre les deu primeres, vuit tenen la seu als Estats Units, i dues a la Xina, i són també del món digital (Alibaba i Tencent). Fa deu anys o tot just abans de la crisi les petrolieres haurien encapçalat la classificació i la preponderància dels EUA hauria estat molt més baixa (quatre de deu en lloc de vuit de deu).

Què tenen en comú aquestes set empreses? Evidentment, que són les protagonistes de la revolució digital. Però només una és productora d’equips (Apple) i una altra és productora de programari (Microsoft). Les altres cinc són productores de serveis que exploten el potencial de les xarxes digitals per vehicular informació i transaccions comercials.

Com són? Les més emergents i disruptives tenen algunes característiques molt vistoses. En primer lloc, tots els empleats són molt joves. Per molt joves vull dir entre 21 i 35 anys, amb concentració entorn dels 25 anys. També els directius són molt joves, amb poques excepcions.

Aquests joves solen estar molt ben formats i solen ser brillants, i venen de tot el món, amb una notabilíssima presència de treballadors procedents de l’Índia i de l’Àsia oriental i una dominància de persones que han fet totalment o parcialment els estudis ('college' o 'master') als EUA. Treballen frenèticament però també fan intensament moltes altres activitats. Van accelerats. Tots volen triomfar. Tots aspiren a fer-se rics. De fet, molts se’n fan i es plantegen crear nous negocis, en general en el món de les aplicacions, o sigui, noves 'apps'.

Les seves oficines no solen ser gratacels. Prefereixen solucions horitzontals. Un cas extrem és Apple, que va inaugurar fa dos anys la seva nova seu central, una anella d’una milla de circumferència i 461 metres de diàmetre, amb quatre pisos d’alçada sobre el nivell del sòl. Els agraden, per anomenar-se, les analogies naturals (parc) i universitàries (campus). Amazon ha desplaçat el seu “campus” al centre de Seattle, on ha esdevingut el nou gran ocupant d’edificis de tota mena. Google té el seu campus en un ambient relaxat que podria confondre’s perfectament amb una universitat. Apple vol mimetitzar-se amb la natura del seu entorn físic.

Al seu interior busquen la transparència i els espais diàfans. Al que més s’assemblen és a grans sales de lectura de les modernes biblioteques, tothom treballant individualment amb potents ordinadors, però intensament connectats entre ells. Les analogies universitàries ens recorden que els vincles amb el món universitari són molt intensos, per formació, vocació i orientació. Disposen de molts espais per poder conversar cara a cara i poder reunir-se en grups de dimensió variable, sempre a la vista de tothom. Els empleats gaudeixen de molts beneficis materials i socials, dintre i fora de l’empresa, que compensen amb escreix la migradesa de l’estat del benestar nord-americà i són, juntament amb la flexibilitat laboral, un factor d’atracció de professionals.

En pocs anys han aconseguit generar empreses d’enorme valor afegit, líders mundials amb tant d’èxit que han esdevingut monopolis de fet. La seva principal competència és la dels seus imitadors xinesos, que compten amb l’enorme dimensió del seu mercat per desenvolupar empreses similars.

On queda Europa? Molt enrere. La competència és entre els Estats Units i la Xina. Europa segueix vinculada a tecnologies i mercats més tradicionals. Els joves europeus amb projectes i ambicions se’n van als EUA, molt especialment a San Francisco i Silicon Valley. Allà poden desenvolupar els seus plans, amb abundància de personal altíssimament qualificat i facilitats d’accés a finançadors especialitzats, que vol dir que també són experts en les noves tecnologies i aplicacions.

On queda Barcelona? Tothom la coneix. La meitat l’han visitada i l’altra meitat la volen visitar. Molts lamenten que no acabi de fer el salt a la nova economia digital i que posi tants obstacles a la contractació indefinida de joves professionals. No és un defecte barceloní ni català, sinó un gran problema espanyol. Les regulacions laborals han destrossat les expectatives dels joves qualificats. Identificar, trencar i superar aquestes barreres és essencial. En condicions diferents Barcelona també podria ser una localització atractiva per a les noves empreses que estan fent el futur i esdevenir ocupadora de joves ben qualificats. És ben trist que, amb tant potencial, en siguem més exportadors que importadors.