Per què les ciutats lluiten per atreure fires i congressos?
Les repetides declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid sobre la seva intenció d’atreure el Mobile World Congress a Madrid, i la mateixa cancel·lació del congrés, presentada com un desastre per les parts implicades, ens recorden com són d’importants fires i congressos per a les ciutats.
Això ha estat sempre així. Els grans mercats tenen moltes virtuts, que van més enllà de l’impacte directe de la despesa que generen (article d’Àlex Font de diumenge passat). Fires i congressos són creadors de mercats. Cada mercat és una oportunitat de creació de riquesa –de generació de valor– en permetre que nous productes i serveis puguin trobar oferents (venedors) i demandants (compradors). L’impacte local és més gran com més oferents locals aconsegueixin vendre-hi. Però encara que moltes transaccions es realitzin entre compradors i venedors d’altres indrets, si una fracció rellevant mobilitza oferents locals, ja és tot un èxit. És el que passa amb el MWC.
És normal que les ciutats lluitin per atreure fires i congressos. Els esdeveniments més avançats, els més innovadors, els més globals, són grans oportunitats per al districte empresarial que els acull. L’avantatge competitiu de cada ciutat es va construint sobre aquesta base. Com més repetitiu sigui l’esdeveniment, millor. A Barcelona, la suspensió del MWC ha significat que no es pogués fer el 4YFN (Four Years From Now), el mercat de les empreses innovadores i emergents. Molts dels implicats han estat disposats a reconstruir-se immediatament sota algun format semblant i amb ajuda d’alguna institució dedicada a la innovació, com ha acabat fent Barcelona Tech, amb el suport de totes les parts implicades, públiques i privades.
El comerç regular i ben establert, amb productes ben coneguts, té canals propis per expressar-se i dona lloc a botigues i mercats oberts diàriament, o canals de distribució oberts permanentment, cada vegada més a través de les xarxes digitals. Però els productes nous demanen grans aparadors de tant en tant, que poden servir per impactar sobre el gran públic o que són llocs de trobada dels professionals i de les empreses, o les dues coses alhora. Són mercats de novetats, que donen lloc a contractes que es desplegaran en el futur i que poden ser molt quantiosos. Cal que hi hagi competència per justificar aquests mercats. Si no n’hi ha i el mercat està dominat per una empresa monopolística o per molt poques empreses, no hi ha ni fires ni congressos. Com més competència hi ha i com més emergent és un producte o un sector, més sentit té la realització de fires i congressos. Les ciutats firals solen ser les que estan basades en districtes productius, farcits d’empreses petites i mitjanes o amb moltes de grans. La dominància d’una gran empresa en una ciutat sovint no dona lloc a cap gran fira.
Barcelona compleix totes les condicions per ser una gran ciutat de fires i congressos. Ho ha estat de fa més d’un segle, des que va deixar de ser una ciutat basada en la indústria tèxtil cotonera i va diversificar la seva base industrial. El districte empresarial barceloní ha estat un bressol idoni per a noves fires. Estar lluny del poder, com també els passa a ciutats com Milà, Frankfurt, Amsterdam, Birmingham o Lió, té l’atractiu de tenir més neutralitat. Precisament s’ha mencionat, en relació al MWC, que la localització europea era un avantatge enfront de localitzacions als Estats Units o a la Xina, i possiblement també el caràcter no capital d’estat de mitjana/gran dimensió.
Vet aquí un element que ha estat sempre present en l’emergència de fires: són una gran solució quan el comerç mundial s’enrareix. L’empara de ciutats que donen garanties i seguretat als comerciants i empresaris que hi participen ha estat un reclam poderós. Ho va ser a l’època medieval, quan reprenia el comerç destruït per la desarticulació de l’economia de l’antic Imperi Romà. Ho va ser a la Primera Guerra Mundial, quan va col·lapsar la primera globalització (1870-1914), filla de l’extensió dels ferrocarrils, la navegació a vapor i el telègraf i van aparèixer les modernes fires de mostres. Ho torna a ser ara quan es trenca l’impuls de la segona globalització i el comerç i els mercats tornen a esdevenir privilegis que comparteixen els amics, però que estan vetats als adversaris. De nou, l’especialització en fires i congressos és una palanca de creixement en facilitar la celebració de mercats en temps difícils.
Benvingudes siguin les fires i congressos a Barcelona. No per tradicional l’especialització barcelonina és menys actual. Forma part de la millor genètica econòmica i empresarial catalana.
