Com aprofitar el nou Pla Marshall?

L'aplicació dels 140.000 milions d’euros de fons comunitaris als quals l'estat espanyol pot aspirar s’ha convertit en l’afer més substantiu de l’actualitat a totes les administracions i grups d’interès. Certament, estem enmig de debats polítics, judicials i sanitaris de la màxima importància. Però els països potencialment receptors de fons europeus per superar el daltabaix econòmic causat pel confinament i la lluita contra el covid-19 han de resoldre en molt poc temps què demanen i com ho argumenten. El 15 d’octubre s'obre la recepció a Brussel·les de projectes. Els estudiaran, seleccionaran i finançaran a mesura que vagin arribant. Els projectes els trametran els estats, atès que la Unió Europea és una unió d'estats. Dins de cada estat correspon a l’executiu presentar les propostes.

En el cas espanyol, el president del govern central ja ha deixat ben clar que vol tenir sota control directe l’oficina encarregada de seleccionar i prioritzar les propostes que s’enviaran a la Comissió Europea. L’antiga Oficina Econòmica s’ha transformat en una direcció general, subordinada a Iván Redondo, el totpoderós cap de gabinet de Pedro Sánchez. Les vicepresidentes d’Economia i de Transició Ecològica i altres ministres es coordinaran, sota la presidència de Pedro Sánchez, en una comissió interministerial. El president del govern també serà qui coordinarà les comunitats autònomes mitjançant conferències de presidents. Per ara només s’ha estat coordinant amb les empreses de l’Íbex-35. S’hi sent molt còmode i els està donant molt de joc. No és gaire bon senyal, atès que les actuals grans empreses espanyoles s’assemblen cada cop més a administracions públiques, per la seva lentitud, aversió a la innovació i un menysteniment dels usuaris impropi del seu caràcter privat.

Fora d’aquests paràmetres, prou imprecisos, se sap molt poc sobre com es governarà la selecció i priorització de projectes. Fa la impressió que els equilibris polítics, sectorials i empresarials seran importants. També sabem que la Comissió Europea haurà de donar veu a tots els estats de la Unió i haurà de comprovar que els estats sol·licitants s’esforcen per complir els objectius de reforma que tenen assignats. Aquestes dues condicions poden endarrerir molt els processos de decisió. D'altra banda, no és fàcil plantejar projectes ambiciosos, transformadors, creïbles, factibles i gestionables. Tot es pot acabar endarrerint. Segur que molts, a la UE, així ho desitgen.

Vist des de Catalunya i pensant en el seu teixit d’empreses, agents socials, administracions i ciutadania, cal fomentar projectes de qualitat, transversals i eficaços, que siguin seleccionats a escala estatal amb total transparència i atenent criteris objectivables. Fer menys que això treu legitimitat als processos de priorització dels projectes i sol ser negatiu per a Catalunya. Sembla que tots els ulls europeus estan focalitzats en aquest procés, fet que pot ser positiu.

El programa central de la Comissió -Next Generation EU- és clar d’objectius i està ben lligat. El foment de les transicions verda i digital és omnipresent. Per això cal focalitzar l’atenció en programes que responguin bé als objectius comunitaris i als objectius propis, i que siguin impossibles de tombar, abans, durant o després del procés de selecció. Neguiteja no estar en condicions de complir plenament les exigències comunitàries i perdre els recursos disponibles. Hi ha el risc que això passi amb la transició verda, molt exigent en inversió, i que els contractes es concentrin en poques grans empreses. Caldrà parar-hi molta atenció i promoure iniciatives gestionables des dels recursos humans i empresarials actualment disponibles o ràpidament activables. Això hauria de ser més fàcil per a la transició digital, tot i que també hi ha perills semblants. A diferència de la transició verda, a la digital la formació de capital humà pot ser molt més important que la de capital físic. Tinguem ben present que el que més comptarà és millorar la capacitació individual de tota la ciutadania, amb particular atenció a la població que, per raons d’edat, qualificació prèvia, dificultat d’accés a treballs estables o exclusió social, li cal molt aquesta reconversió. Si es té èxit en aquesta requalificació, i si és massiva, repercutirà molt positivament sobre empreses de tota mida, administracions públiques i gent de totes edats i condicions: la societat en general. És aquí on disposem d’una oportunitat única per transitar cap a un futur alhora més competitiu i més lliure. La Generalitat, les patronals i sindicats i les entitats de la societat civil han de donar el millor de si mateixes per promoure bons projectes.