Tots al 4.0!

Ara ja ho sabem tots: no podrem tornar exactament al punt de partida del món que coneixíem el 12 de març, el darrer dia de completa “normalitat”. El que hem viscut durant el confinament ha canviat les nostres vides, i les ha canviat per a una proporció altíssima de la humanitat. Hem estat tots sacsejats per nous desafiaments, per noves formes de treball, d’estudi i de relació. La distància social ha esdevingut màxima i tot s’ha hagut de fer seguint aquesta direcció. S’hi han adaptat millor les societats que ja vivien amb gran separació social (les orientals, les nòrdiques) i s’hi adapten malament les societats que gaudeixen de la proximitat social, com les llatines.

Hi ha vencedors. És indiscutible. Però contra el que diuen visions massa esquemàtiques, els vencedors no són països o estats, sinó algunes àrees del món, en realitat dues: San Francisco (i Silicon Valley) i Seattle. Tot el teletreball, el teleestudi i la socialització a distància han consumit massivament plataformes, programaris i aplicatius que produeixen empreses de San Francisco i la seva àrea, com Google, Facebook/WhatsApp, Apple, Netflix o Zoom, i de Seattle, com Amazon o Microsoft, per posar els exemples més famosos. Els guanys extraordinaris que obtenen aquestes empreses pagaran ben pocs impostos als països on es consumeixen els seus serveis. Se n’aniran cap a les seves seus després de pagar impostos baixíssims en alguns dels paradisos fiscals que hi ha dins de la mateixa Unió Europea. Però no ens podem quedar en les lamentacions fiscals o en la queixa per l’evident competència deslleial que alguns estan fent a les empreses de casa nostra. Hem d’assumir que el seu desafiament ha guanyat i per golejada. Són la nova norma. Més val que ens hi adaptem.

Els xinesos han sabut adaptar-s’hi des de fa uns quants anys i tenen empreses tecnològiques que són competidores directes de les de la costa oest dels EUA. Europa, si és possible col·lectivament mitjançant la Unió Europea i la Comissió Europea, hauria de desenvolupar ràpidament empreses similars per dominar les noves tecnologies de xarxa aprofitant el seu grandíssim mercat interior. Però fins i tot a l’escala catalana cal adaptar-s’hi. És un dels nostres principals reptes col·lectius. Això vol dir facilitar i promoure la creació i transformació de noves empreses que sàpiguen aprofitar aquestes plataformes amb el desenvolupament d’aplicatius adequats, i proveir-les de continguts. Si és Amazon qui ven, cal aprendre a vendre a través d’Amazon o com Amazon. Hi ha terreny per a moltes start-ups i per a simples adaptacions a les noves oportunitats. Les empreses i els comerços s’han de modernitzar, així com els autònoms, els professionals i tots els treballadors. Cal facilitar aquest moviment.

Més enllà de la reacció del món productiu, cal assegurar que tota la societat participa en aquest moviment, com ja ha començat a passar durant el confinament, i fer un esforç per incloure-hi tothom. Els infants que no poden seguir l’ensenyament a distància ja han estat detectats a través del nostre sistema d’ensenyament públic, i se’ls incorpora al món digital. És una iniciativa indispensable i alhora excel·lent. Cal fer el mateix amb totes les famílies. I cal fer-ho també amb tota la gent gran, que poden esdevenir els més perjudicats pels canvis en les distàncies socials. Justament els qui poden tenir més temps es troben abocats a estar sols. Seria un gran pas enrere que cal corregir amb diferents mesures d’adaptació creativa i d’alfabetització digital massiva que arribin a tota la gent gran estigui on estigui. Les residències seguiran sent molt valuoses des d’aquest punt de vista i el voluntariat també. Aquesta universalització a la qual hem d’aspirar és la que ja han assolit algunes societats que s’han modernitzat tard però que tenien nivells educatius alts, com moltes de l’Europa de l’antic socialisme real. No podem no fer aquest pas endavant. Per fer-lo caldrà més que programes públics. Caldrà moltes persones voluntàries. Ja s’ha començat a fer dintre de les famílies durant el confinament. Cal estendre-ho a aquells que han quedat més aïllats, més sols, o més desvalguts econòmicament. És, en realitat, una gran oportunitat de solidaritat i de cohesió social perquè no podem sortir del confinament més separats i desiguals, sinó més cohesionats, més iguals i més preparats. L’objectiu de passar a tenir una indústria o una economia 4.0 –amb ple aprofitament de les possibilitats de la digitalització, de les bases de dades massives, de la intel·ligència artificial i de la robotització– ha d’estendre’s a tota la societat. No podem donar l’esquena a l’onada tecnològica que ens arrossega. L’hem de dominar i cavalcar.