"Però si aquest paio pot tenir les dones que vulgui..."

La credibilitat, un valor clarament subjectiu, depèn, en part, de com veiem i entenem el món. I, per tant, els nostres prejudicis tenen un paper destacat a l'hora de decidir a què o a qui donem credibilitat. Aquestes idees prèvies deformen els nostres judicis i això és extrem en el cas de les violències sexuals, perquè en la nostra societat la narrativa col·lectiva sobre les violències masclistes, i especialment sobre les sexuals, ha estat segrestada pel patriarcat i els seus prejudicis.

I aquí és on apareix un nou greuge: la usurpació de la credibilitat de les dones. Històricament no només s’han violentat els nostres cossos, sinó que també hem hagut de fer front a una agressió ferotge contra la nostra credibilitat. Ens l'han arrabassat, trinxat, destrossat, amb l'únic objectiu de desprestigiar les víctimes perquè no siguin escoltades, perquè no tinguin veu, per silenciar-les i perquè així acabin desapareixent. Així sotmet les dones el sistema patriarcal: les discrimina i les anul·la perquè en cap cas siguin una amenaça per a aquest sistema d’opressió tan lesiu.

Aquest mecanisme violent que emergeix després del delicte pot acabar pesant igual que la mateixa agressió, perquè busca humiliar-nos, titllant-nos de mentideres, incapaces, poc fiables, guarres, buscones, aprofitades, amb algun interès espuri. Les víctimes topen amb infinits qüestionaments i esdevenen les sospitoses. I massa sovint encara la societat les declara culpables. La moral patriarcal trivialitza els fets ("Ella ho volia", "Deu tenir algun interès econòmic", "Per què no va denunciar abans", "A mi el que diu no em quadra", "Aquest paio pot tenir les dones que vulgui", etc.) i posa el focus en elles. Aquest és el substrat essencial de la cultura de la violació.

Per sort, el moviment feminista ha aconseguit teixir espais de seguretat en què les dones se senten acompanyades i no culpades, ni jutjades, ni estigmatitzades. Perquè creure o no la dona marca la diferència en el camí cap a la resiliència.

Malauradament, encara queda molt camí per fer. Per ser cregudes, algunes dones –com hem vist aquests dies– prenen decisions com renunciar a la indemnització econòmica que els pertocaria en cas de condemna. I aquesta trampa patriarcal, extremadament perversa i que encara funciona en massa persones (“Potser sí que és cert el que explica la noia perquè ha renunciat a la pasta”) és l’evidència de com encara operen els prejudicis masclistes.

Les dones són lliures d’optar per les estratègies jurídiques que considerin més convenients, però és molt revelador que hagin de renunciar a drets legítims per reforçar la seva credibilitat. Això no passa en altres fets delictius.

Els homes poden perdre la credibilitat que els havia estat concedida des del minut u. Les dones hem de seguir lluitant per guanyar-nos-la.