Ala de papallona
Diu la teoria del caos que la batuda d’ala d’una papallona pot causar una petita variació en l’aire que faci que la inestabilitat creada afecti un espai d’uns centímetres, el qual afecti uns metres, els quals afectin una gran àrea, i que, dies més tard, la variació atmosfèrica total acabi provocant un huracà a l’altra punta del món.
La teoria del caos ens diu dues coses. Una, que petits esdeveniments poden tenir conseqüències devastadores. I això deriva en la segona conclusió: som completament vulnerables. No només és impossible preveure què passarà sinó que, a més, passaran coses totalment inesperades, d’impacte global i provocades per petits esdeveniments sense importància. Que els hi diguin als dinosaures, extingits fa milions d’anys per culpa d’un meteorit que va desviar-se uns metres.
El cas és que darrerament portem uns quants episodis que ens recorden la fragilitat de tot el que hem creat i que mai no hem de perdre la humilitat. Un, per descomptat, és el covid-19. Un xinès es menja un pangolí i, uns mesos més tard, el món queda paralitzat. Milions de morts i una modificació al·lucinant de la forma de vida de tot un planeta.
Aquesta darrera setmana un vaixell que va tombar un metre més cap a estribord es queda entravessat al canal de Suez i no només paralitza un terç del comerç mundial, sinó que dispara el preu de les primeres matèries i el petroli. Només una excavadora es pot acostar a la popa del vaixell. Tenim un terç del comerç mundial en mans d’un egipci als comandaments d’una excavadora!
Tot depèn de tot, tot està relacionat i, a més, una esquerda en un dels engranatges del sistema es trasllada imprevisiblement a tot el funcionament de la humanitat. La història de l’espècie humana és una lluita sense fi entre la nostra voluntat de comprendre, controlar i dominar la naturalesa i la continuada demostració de la naturalesa que, fem el que fem, sempre, absolutament sempre, acabaran succeint coses inesperades.
Les papallones viuen només uns dies. Les seves ales poden provocar huracans. La humanitat viurà milions d’anys, no ho sé del cert, però mai no controlarà els designis capriciosos del destí.