Fa uns anys, en els ambients de discoteca de baixa estofa, es va posar de moda una cançoneta que es deia Aserejé . Una de les seves característiques (la principal consistia en el fet que era una porqueria) era que no s'entenia res del que deien les seves intèrprets quan la cantaven. Un diari la va utilitzar per a un acudit sobre les tradicionals ambigüitats de CiU. Un dirigent d'aquesta formació contestava per telèfon a una pregunta que li feien des de Madrid: " Finalmente, en lo que concierne a la ley de partidos, ¿qué votaréis? " El d'aquí contestava: "Ya lo tenemos claro: Aserejé ". I és que aquest ha estat, durant trenta anys, el tarannà polític de Catalunya: Aserejé . I hauríem d'anar assumint que com més desenvolupat i seriós és un país, organització o cultura, menys indefinicions, actituds tèrboles i pràctiques dilatòries tolera. Els reis d'aquesta tècnica són els àrabs. Allí els temes s'allarguen indefinidament i mai saps on són. El problema dels països que practiquen aquesta tonteria permanent és que acaben sent víctimes de la seva actitud. La formalitat, la claredat en els planejaments, el rebuig a la constant indefinició, l'anàlisi i la classificació són característiques de gent seriosa i evolucionada. En aquest apartat, convindria reconèixer que nosaltres estem a mig coure.
Però les circumstàncies forcen actituds. I a casa nostra el cercle polític es va tancant. La població espera que els partits i els seus líders es defineixin. Que acabi el permanent trilerisme polític de la Transició que ens ha portat al desgavell en què estem. La pregunta és clara: senyors polítics catalans, quins interessos defensen vostès?, els de Catalunya?, els de l'amo de Madrid?, obscurs interessos particulars? En aquest sentit trobo especialment clarificadora la intervenció que va fer el senyor Oriol Junqueras tan bon punt va sortir de la cimera del dia 30. La trobo interessant perquè és evolucionada, perquè és occidental, perquè és seriosa i perquè s'allunya de l'empastifada mediterraneïtat que, entre altres coses, està a punt d'enfonsar Europa. Accedeixin a www.youtube.com i busquin: "Roda de premsa d'Oriol Junqueras posterior a la cimera pel pacte fiscal". Mirin-la si volen gaudir d'un exercici formal de claredat meridiana, pedagogia i rigor. El senyor Junqueras va dir que aquesta vegada Catalunya s'ho juga tot. Té raó. I va llançar tres missatges molt interessants.
Primer. Els catalans necessiten i tenen dret a recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els impostos que paguen. El tema és de principis. (Jo hi afegeixo: si després ens gastem els diners en una cosa o una altra és un aspecte que nosaltres decidirem.) Reconèixer aquest principi sense condicions és bàsic. Segon. S'ha d'acabar el trilerisme que practiquen els polítics espanyols i que ha permès, fins ara, que Madrid es passi Catalunya sencera per l'engonal. (Jo hi afegeixo: i que ha estat gràcies a la covardia, als interessos i a la incompetència dels polítics catalans.) Agència compartida? No. La clau de la caixa aquí i gestionada per nosaltres. I prou. Tercer. Les provincials del PP i del PSOE del País Basc i Navarra diuen que defensen el millor per als ciutadans d'aquells territoris. Cal deduir que, si no ho defensen aquí, no defensen el millor per als catalans. Per tant, els electors catalans haurien d'actuar en conseqüència. (Jo hi afegeixo: i deixar-los de votar d'una maleïda vegada.) La raó és simple: no treballen pels interessos de Catalunya com fan altres provincials del seu partit en altres indrets d'Espanya.
Estem, doncs, davant una situació en què hauran de quedar retratats explícitament tots: mitjans de comunicació, empresaris, treballadors, jubilats... D'una manera o altra tothom s'haurà de mullar. Els catalans hem d'aprofitar l'ocasió perquè ens quedi clar definitivament quins interessos defensa cada partit o representant. Tots els partits s'hi juguen molt. Sobretot Convergència i el seu president, en qui alguns hem dipositat la nostra última confiança abans d'enviar-ho tot a rodar escales avall. No sembla que el president Mas sigui amic del trilerisme polític. El faig seriós i de cultura calvinista. Esperem que mantingui les idees tan clares com les expressa el senyor Junqueras. Pel que fa a la resta de partits, personatges i personatgets, que encara van vacil·lant i fent jocs de paraules (Duran inclòs), no cal esperar sorpreses. Ens toca a nosaltres classificar-los. Com va dir en Josep Termes: "Qui no estigui al servei del poble de Catalunya, botifler!"