Al drac del Parc Güell li cau la bava

En les estadístiques anuals sobre turisme a Barcelona hi trobo a faltar dades rellevants: nombre de barcelonins que no han pogut dormir per culpa del soroll, miccions a la via pública durant el mes d’agost, xifra de prostitutes que han visitat habitacions d’hotel de luxe, litres de cervesa consumits, ampolles d’aigua venudes o quantitat total de fotos disparades a la ciutat en un dia. Sóc al Parc Güell, davant d’una de les icones de Barcelona: el drac d’Antoni Gaudí fet amb trencadís de ceràmica.

Hi ha cua de gent que s’hi vol retratar i un guarda de seguretat, en Juan Carlos, que vigila el comportament dels turistes: “Si et despistes, s’enfilen a sobre del pobre animal”. L’acaronen, l’abracen, li posen el dit entre les dents, imiten la seva expressió, i al drac, mentrestant, li cau la bava. De la boca li surt un doll d’aigua que els turistes -coneixedors que del drac i de Gaudí s’aprofita tot- fan servir per rentar-se la cara o per mullar-se el clatell.

L’estiu del 2015 conviuen al Parc Güell dues generacions de fotògrafs: els onanistes de les selfies, que passegen amb orgull els seus pals erectes, i els que encara necessiten d’altri per satisfer els seus impulsos: “Can you take us a picture? ” I dues noies que canten i ballen i es graven un vídeo. Són l’Andrea, de Lleida, i la Georgia, de Michigan. Tenen 16 anys, els seus pares treballen junts i l’americana ha vingut a passar uns dies a Catalunya. “Què fèieu?”, pregunto. Es veu que reproduïen l’escena d’una pel·lícula de Disney, el nom de la qual m’apunta l’Andrea a la llibreta: The Cheetah Girls 2. Un cop a casa, descobreixo que és una trilogia per a adolescents, d’èxit mundial, rodada a Nova York, Barcelona i Nova Delhi. Només el videoclip de la cançó a Barcelona té 3,6 milions de visionats i un comentari d’una tal Giovanna que diu: “Cómo se nota que es una película, en mi vida he visto el Parc Güell tan vacío ”.

Ara ja no està tan ple, Giovanna. El dia abans d’anar-hi jo (3 d’agost) hi van passar 9.300 persones (només 100 de catalanes), mentre que fa dos estius la xifra podia arribar als 25.000 visitants diaris. No és que el Parc Güell hagi perdut el seu atractiu. És que, des de l’octubre del 2013, l’Ajuntament fa pagar vuit euros per accedir a la zona monumental i ha posat un límit de 400 persones cada mitja hora. Uns van dir que privatitzaven un parc i uns altres que en regulaven l’accés per protegir un espai que és Patrimoni Mundial de la Humanitat. De 9 milions de visitants el 2013 s’ha passat a 2,6 milions el 2014, i uns ingressos per a l’empresa pública B:SM de gairebé 15 milions d’euros. Mayra Nieto, la cap de màrqueting del parc, m’explica les dues últimes peticions que ha rebut. National Geographic demana autorització per venir a fer una foto: ha triat el Parc Güell com una de les 10 localitzacions turístiques del món. I un canadenc que es va declarar aquí a la seva nòvia pregunta si s’hi podrà casar al mes de gener. Al drac li cau la bava.