Ajornem ja les eleccions del 14-F

Ens trobem en una carrera contrarellotge en la lluita contra la pandèmia, enmig de la pujada exponencial d’una tercera onada de contagis que pot arribar a ser tan greu com la primera. Tot just estem veient els inicis del terrible impacte que les festes nadalenques acabaran tenint. I la soca britànica, que ha portat el Regne Unit a un col·lapse tècnic hospitalari, ja està circulant a casa nostra i per tot Europa, fins i tot fent alterar desesperadament el calendari de vacunacions en alguns països per tal de maximitzar el nombre de persones que reben alguna immunitat. La situació és extrema i el pitjor està per venir: els experts preveuen que les pitjors setmanes d’aquest tercer pic seran molt probablement l'última de gener i les primeres de febrer. Això em porta a preguntar-me: ¿és bona idea mantenir les eleccions del 14 de febrer a Catalunya? La meva resposta és que no. Caldria ajornar-les, i fer-ho ja.

Tots coneixem la suma de circumstàncies i de decisions que ens han abocat a unes eleccions fixades per la mera aplicació automàtica dels terminis legals. És cert que una de les raons per les quals no s’han convocat abans ha estat precisament la pandèmia. De fet, va ser aquesta la raó per la qual es van ajornar les eleccions autonòmiques previstes per al 5 d’abril a Galícia i al País Basc, que finalment es van poder realitzar el 12 de juliol. El juliol hauria estat, des d’un punt de vista epidemiològic, el moment òptim per celebrar-les també a Catalunya, sobretot esperant com s’esperava que a la tardor tindríem una segona onada de contagis i que l’hivern seria molt difícil, i tenint en compte que ja feia sis mesos que la legislatura, segons el mateix president Torra havia declarat al gener, estava esgotada. Però no va ser així, i la successió d’esdeveniments ens ha acabat portant al 14-F.

¿És responsable mantenir el calendari electoral previst? Hem de fer, sobretot, un exercici de coherència. Si estem restringint les activitats que provoquen mobilitat i aglomeracions en espais tancats, i si la previsió és que d’aquí cinc setmanes aquestes restriccions, o potser algunes de més severes, encara estaran vigents, hem de concloure que és irresponsable mobilitzar milions de persones per realitzar unes eleccions, igual que va ser irresponsable per part de Macron mantenir la primera volta de les eleccions municipals a França el 15 de març, dos dies abans de decretar el confinament total del país.

I això és així per dues raons. La primera és que unes eleccions per ser democràtiques han de ser lliures, segures, i tothom ha de poder exercir el seu dret de sufragi actiu. Però pensem en les persones que, per edat, per condicions prèvies o per simple aprensió al virus, pràcticament no surten al carrer i intenten no entrar mai a llocs tancats. Se sentiran lliures d’anar a votar? La resposta per a ells pot ser que demanin el vot per correu, tal com està recomanant la Generalitat. És clar que molts potser pensaran que, donada la complexitat del procediment, i que el seu vot en el fons no ha de fer cap diferència en el resultat, més val no molestar-se ni assumir cap risc innecessari. Hauran estat lliures? I què passa amb els milers de persones que donin positiu en una prova PCR o que tinguin símptomes els dies anteriors al 14-F i que ja no podran sol·licitar el vot per correu, donat que el termini per a fer-ho finalitza el 4 de febrer? Aquests no tindran cap forma responsable d’exercir el seu dret a vot.

En segon lloc, un podria pensar que el votant al cap i a la fi és lliure d’anar a votar, fer-ho per correu o abstenir-se, però què passa amb els 30.000 integrants de les quasi 10.000 meses que estan obligats per llei a acudir aquell dia als col·legis electorals? O amb els milers de representants de l’administració, amb els responsables de seguretat sanitària o amb els interventors dels partits? Estem parlant d’un total d’unes 100.000 persones que hauran de passar-se més de 12 hores en un espai tancat i concorregut enmig d’un pic de contagis com el que previsiblement tindrem, per més mascaretes i gel que tinguem disponible. I encara hem de sumar-hi els carters que hauran d’anar a buscar els vots a casa d’aquells que ho sol·licitin, alguns dels quals seran possiblement contagiosos. Qui els explicarà al percentatge de tots ells que es contagiï del virus, o a la fracció d’aquest percentatge que potser tindrà complicacions i haurà de ser hospitalitzada, o fins i tot internada a l'UCI, que no es van voler ajornar les eleccions? I si alguns d’ells moren, què els diem? No dic que el risc hagi de ser zero (no ho era tampoc al juliol). Però quina justificació hi ha per assumir un risc tan elevat quan esperant només tres mesos podem reduir substancialment aquest risc?

Es podria pensar que m’estic anticipant a un problema que encara no sabem si es donarà, perquè falten encara cinc setmanes per al 14-F. Però no oblidem que en l’organització de totes eleccions hi ha una sèrie de despeses que s’han de produir en les setmanes anteriors (compra de materials, impressió de butlletes, distribució d’aquestes butlletes, despeses d’organització, etc.). Estem parlant de milions d’euros en total, en un moment en què ens fan falta desesperadament recursos per combatre la pandèmia i els seus terribles efectes econòmics. Cada dia que passa sense perdre la decisió d’ajornar les eleccions estem perdent recursos.

Els epidemiòlegs pronostiquen que el 14-F ens trobarem en una situació molt pitjor que la d’avui, quan tenim fortament restringides les activitats en espais interiors, i que podria ser fins i tot pitjor que la de la primera onada. En qualsevol escenari probable, resulta irresponsable celebrar eleccions el 14-F. És per això que el vicepresident Aragonès, en ús de les funcions provisionals atribuïdes, i tal com la Comissió Jurídica Assessora de la mateixa Generalitat ha validat al Dictamen 214/2020 de 17 de setembre, hauria de dictar un decret d’ajornament d’eleccions. La democràcia, els drets polítics i la salut dels ciutadans de Catalunya hi sortirien guanyant.