“És culpa d’una política d’immigració irresponsable i una integració fallida”. Podrien semblar les declaracions de la consellera d’Educació per justificar els mals resultats educatius dels alumnes catalans a les proves PISA publicades aquesta setmana. Però són d’Ulf Kristersson, primer ministre suec, per parlar de les guerres entre bandes cada cop més habituals al país.
Suècia és coneguda històricament com a país on la qualitat de vida, les polítiques socials i el bon govern estan a l’ordre del dia. Ara no són pocs els que ens pregunten, als que hi vivim, si les dades sobre l’augment de la violència, els tirotejos i fins i tot les bombes són reals. El setembre passat, tres persones van morir en dos tirotejos i una explosió a Estocolm i Uppsala en una sola nit, amb un total de 19 persones assassinades aquell mes —11 per tirotejos.
En només una dècada, Suècia ha passat de tenir un dels nivells més baixos de tirotejos mortals a Europa a un dels més elevats. Pel camí, un augment de les bandes criminals vinculades al narcotràfic, amb cada cop més drogues entrant pels ports suecs, una part important de les quals continua el seu camí cap a la resta d’Europa. I un canvi en el discurs polític i el debat social.
Suècia ha viscut un gran augment de les migracions en els últims anys, pràcticament inexistents als anys seixanta i setanta. Ha acollit més sol·licitants d'asil en les últimes tres dècades que la majoria de països europeus. Un 20% dels deu milions d’habitants suecs han nascut a l'estranger, amb el nombre més elevat provenint de Síria. I la proporció és molt més alta quan parlem de ciutats, com Estocolm, Göteborg i Uppsala.
Però vincular la migració amb la violència entre bandes no és tan senzill. I això està generant un debat incòmode. L’extrema dreta assenyala directament les persones immigrades, i reclama endurir els requisits d’entrada i les sol·licituds d'asil. No oblidem que Suècia té el govern més de dretes de la seva història; liderat pel Partit Moderat de centredreta, amb el suport dels Cristianodemòcrates i els Liberals, però que depèn també del suport de l’extrema dreta, els Demòcrates de Suècia. Des de l’esquerra es critica la falta de suport públic per assumir la integració, laboral i social, de tots aquells que arriben de fora. Les retallades en despesa social i els processos de privatització viscuts al sistema de benestar des dels anys noranta han coincidit també amb l’escalada de la immigració.
Els discursos xenòfobs i l’alarma internacional no són l’únic risc que presenta aquest esclat de violència. La confiança social i en les autoritats ha estat sempre un dels grans valors suecs, clau del seu model d’estat del benestar i del seu creixement. I l’economia sueca està vivint moments complicats, amb una contracció del PIB l’últim trimestre que marca la seva entrada en recessió per primera vegada des del 2020. Crisi econòmica, social i de seguretat. Això no era Suècia.
