Així pot enfortir-se Ucraïna davant Rússia

Els aliats d'Ucraïna li estan donant armament, municions, intel·ligència i assistència digital per facilitar-li la lluita contra Rússia. Però hi ha un altre tipus de suport, tan important com aquest, que ha rebut molta menys atenció: l'ajuda per enfortir el sistema de salut ucraïnès.

La capacitat de tractar soldats i civils ferits en els atacs russos és vital per a la resiliència dels ucraïnesos. I que les cures siguin eficaces i assequibles és també essencial per desenvolupar i sustentar la moral nacional. L'atenció sanitària és un vincle de vital importància entre ciutadans i governs, i el seu estat sol traduir-se en el nivell de confiança cap al govern i altres entitats públiques.

El govern d'Ucraïna ha adoptat una sèrie de reformes d'atenció de salut des del 2017. Així i tot, el país ha de modernitzar les cures, complir els estàndards europeus i donar una resposta eficaç a les demandes complexes d'un entorn en conflicte. Per exemple, mentre les reformes recents donen dret als ciutadans a rebre diferents serveis gratuïts d'atenció de salut als seus centres de salut locals, amb els costos coberts pel Servei Nacional de Salut d'Ucraïna (NHSU, per les sigles en anglès), les persones desplaçades enfronten amb incertesa aquest aspecte.

En un entorn assolat per la guerra, el sistema d'atenció de salut s'ha de compondre d'un conjunt de xarxes dissenyades estratègicament. Sembla que els dirigents ucraïnesos reconeixen aquesta necessitat: el país va desenvolupar fa poc una “xarxa d'hospitals capaços”. Però la creació de la xarxa no ha portat encara a l'enfortiment dels hospitals i els contractes encara es fan amb els centres de manera individual i no a través de la xarxa.

El disseny d'una xarxa estratègica comença amb una anàlisi de qui i què hi ha d'estar connectat. Perquè sigui resilient i eficaç calen polítiques i normatives, connectivitat digital i traspàs d'informació.

Un enfocament estratègic d'aquest tipus ajudaria molt a millorar l'eficiència del sistema de salut d'Ucraïna. És probable que més del 90% dels serveis d'atenció de salut que una persona rep al llarg de la seva vida siguin a l'atenció primària, on es diagnostiquen i tracten les malalties i ferides agudes i menors. No obstant això, a Ucraïna l'excés de capacitat dels nivells secundari i terciari soscava la prestació de l'atenció primària.

Els sistemes sòlids d'atenció primària produeixen millors resultats sanitaris i un servei més eficient. Amb aquesta finalitat, les autoritats haurien d'aprofitar reformes fetes en el passat per impulsar el desenvolupament d'una malla de xarxes d'atenció primària que tingui clíniques distribuïdes al llarg de l'extensió més gran possible del territori. A més d'enfortir la resiliència en el conflicte actual, una estructura així podria ser valuosa en cas d'una nova pandèmia, ja que evitaria que la gent es congregui en un únic lloc.

L'atenció secundària (on es tracten afeccions específiques com la hipertensió, l'embaràs o el VIH) i la terciària (que necessita hospitalització) requereixen una estructura de xarxa diferent que estigui organitzada al voltant de centres descentralitzats que estimulin la consolidació d'expertesa i economies d'escala. L'atenció primària derivaria els pacients als altres dos tipus d'atenció segons fos necessari, sense obligar-los a sotmetre's als mateixos exàmens i diagnòstics a cada nivell.

Amb aquestes xarxes en funcionament, un pacient que hagi patit una ferida de guerra podria passar d'estar hospitalitzat a una rehabilitació de nivell secundari i alhora seguir amb l'atenció de les seves necessitats sanitàries bàsiques (com la salut mental o els serveis socials) al nivell primari, tot amb un mínim de friccions o barreres d'accés. L'atenció es podria reforçar amb solucions alternatives flexibles, com ara la telemedicina, de manera que les persones amb accés limitat als proveïdors usuals puguin continuar sent ateses.

El sistema ucraïnès de Salut Digital (e-health) pot donar suport a aquesta estratègia. Ucraïna ja ha fet grans passos en el desenvolupament de sistemes digitals d'atenció telemàtica, registres electrònics, processament de pagaments i adquisicions. Tot i això, el sistema de Salut Digital està lluny d'haver-se completat. Per exemple, el país continua necessitant un marc de govern digital perquè el sistema doni seguiment a contractes, registri els serveis prestats i mantingui els historials dels pacients, tot d'importància crítica per a l'assignació eficient de recursos.

El sistema de Salut Digital a més podria oferir un mecanisme de retroalimentació de la prestació dels serveis, cosa que ajudaria a la integració dels sistemes d'atenció de salut pública, de govern i militar, avui separats. De fet, les activitats de la xarxa de salut podrien oferir beneficis que van més enllà de les cures sanitàries. La governança millora si hi ha fons adequats perquè els centres locals prestin serveis de qualitat. Les xarxes que Ucraïna desenvolupa, en salut i altres àmbits, es podran connectar a les xarxes de la Unió Europea més àmplies a mesura que el país s'acosti a la condició de membre.

Si s'actualitzen les polítiques, els processos i la infraestructura sanitària d'Ucraïna, s'enfortiria la capacitat de mantenir Rússia a ratlla. A més llarg termini, li permetria avançar significativament per sobre d'altres països de la regió en la prestació de béns i serveis públics.

Amb tota la seva fortalesa i tenacitat, els ucraïnesos han pagat un preu incalculable per la guerra amb Rússia. És de tota justícia que obtinguin alguns beneficis a llarg termini.

Copyright Project Syndicate