Així pensa Soraya (en la intimitat)

Ho hem aconseguit. Ja no hi ha dubte de qui som els vencedors i qui són els vençuts en aquesta patètica guerra que ens han muntat els catalans. Sí, ha estat una guerra. I l’hem guanyat. Què es pensaven? L’1-O ens van voler humiliar i ara ha calgut que els polítics presos -res de presos polítics- notessin la humiliació: hem fet que diguin que no ho faran més, per això ara podran sortir, a veure com es porten. Que notin el pes del nostre poder, que sentin la por, que no tinguin cap dubte de què som capaços per salvar Espanya. I que tinguin clar que ho pagaran amb la seva llibertat i el seu patrimoni.

Ningú no té dret a renunciar a Espanya. Catalunya és Espanya. Un sol poble? Sí, l’espanyol. El catalanisme? Ja n’estem farts: només el podem tolerar com a regionalisme, i encara. Federalisme? D’acord, que el PSOE usi la paraula, però la buidarem de contingut. L’Espanya de les autonomies, un succedani de federalisme, ja va ser una equivocació, una debilitat: la Transició va anar massa enllà. Que vigili l’Iceta, doncs, amb les seves propostes, no fos cas que d’aquí uns anys acabi també entre reixes. Si vol presidir la Generalitat, que no surti del guió. No hi haurà cap tracte especial per a Catalunya. Cap. El que hi haurà és una vigilància especial. Amb el 155 -l’Iglesias és tonto o què?-, amb la intervenció de la Generalitat o amb el que calgui. No en deixarem passar ni una. S’ha acabat la broma.

Les eleccions del 21-D són un tràmit, no hi ha hagut més remei que fer-les. Que pesada, la Merkel! Però si els catalans persisteixen a equivocar-se votant independència, tornarem a deixar-los clar qui mana, qui dicta la llei. Democràcia? I tant, però espanyola. Ho notaran a les bones o a les males. No hi haurà marxa enrere ni negociació. La Generalitat seguirà sent una concessió, una institució espanyola. La mantindrem sota el nostre control, directe o indirecte. I naturalment les competències graciosament -i erròniament- cedides al llarg dels anys si cal les recuperarem, començant pels Mossos. Ja ho anirem veient. El que segur que no hi haurà són més Traperos. Amb l’escola catalana haurem de tenir paciència i perseverança, una mena d’ofec lent, una vigilància absoluta, un boicot subtil però sistemàtic. I tant que s’han d’espanyolitzar els nens catalans. I tant. Aquí només nosaltres tenim dret a adoctrinar, per això som l’Estat! I amb TV3 farem el mateix que amb l’escola, aviat serà “la nostra”.

Aquest cop no podem fallar ni vacil·lar. El més complicat sempre són les postguerres. És quan cal rematar la feina. Franco tenia... Bé, toca fer net, recuperar el terreny perdut els darrers anys, no cedir ni un mil·límetre. Els catalans irredempts, per molts que siguin, per molta pell de xai democràtica i pacífica amb la qual es disfressin, són enemics de l’Espanya unida i igualitària, l’Espanya de tots. Si no l’estimen de grat ho hauran de fer per força. Tenim la Constitució! Que l’acatin. I punt. Amb ells, cap mena de condescendència, cap cessió, cap debilitat. Són els enemics interiors de la nostra democràcia. Trigaran més o menys, però els ha de quedar clar que han d’abandonar tota esperança o se n’aniran a l’infern de Dante: el seu somni d’una Catalunya independent no es produirà mai, mai, mai. És antidemocràtic, antiespanyol i antieuropeu. Però que s’havien pensat?

I això no és la fi de la història. És el principi d’una gran història, l’arrencada d’una nova Espanya amb el corcó de Catalunya finalment neutralitzat. Sí: reformarem la Constitució i ho vendrem com una segona Transició democràtica que servirà per enterrar les dissolvents idees de plurinacionalitat. La Nació espanyola en sortirà enfortida, recentralitzada i més unida que mai.