Així es fa la guerra bruta
BarcelonaDimarts, a la comissió d'Interior del Congrés, el ministre Jorge Fernández Díaz compareixia per explicar d'on sortia l'informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia (CNP) que va sacsejar la campanya catalana vinculant suposats comptes a Suïssa d'Artur Mas i la família Pujol als casos de corrupció que esquitxen CiU. Quatre mesos després, no va saber o no va voler dir qui va fer l'esborrany de l'informe, si el coneixia abans que El Mundo el publiqués o si havia depurat responsabilitats per un assumpte que el jutge investiga per calúmnies. Oblidant casos que colpegen el PP com el Bárcenas o el Gürtel, va dir que a Catalunya hi ha "massa corrupció" i que el ministeri té "moltíssima documentació que previsiblement serà judicialitzada" i que no agradaria a CiU. Una informació sorgida "de fonts obertes i de dades d'altres informes i declaracions".
Declaracions així alimenten les denúncies dels polítics nacionalistes entorn de la "guerra bruta" de l'Estat, que buscaria fer embarrancar el procés sobiranista gràcies a casos com el de les ITV o el Palau. Hi ha guerra bruta. I no és física, ni amb segrestos ni amb bales com als anys dels GAL a Euskadi. És d'informació i, segons experts en seguretat i fonts del Govern consultades, la protagonitzen policies que ningú atura i tenen el suport puntual del Centre Nacional d'Intel·ligència. El servei secret ha incrementat la presència a Catalunya, però encara no té un paper proactiu de "desestabilització". Tot plegat és "incipient".
Informació esbiaixada
El País va informar el 23 de desembre d'una conjura de comandaments policials contra el sobiranisme. Parlava de l'informe de la UDEF i també de cinc més. L'ARA hi ha tingut accés -19 pàgines datades entre el setembre i l'octubre de l'any passat, mal redactades i sense membret- i permeten constatar dues coses: fins a quin punt la informació és esbiaixada o inventada i l'ampli ressò que té en alguns mitjans. L'agència Colpisa, del grup Vocento, propietari de l' Abc , va donar per bons els informes i va informar-ne atribuint-los a la UDEF. La notícia de l'agència, ben connectada amb Interior, la van recollir Las Provincias , La Voz de Galicia i El Correo .
Les cinc Anàlisis de situació del Cas Palau són atribuïdes per fonts policials al CNP, que dirigeix l'exdiputat del PP Ignacio Cosidó, molt vinculat al Grup d'Estudis Estratègics, un think tank de seguretat i defensa de la dreta espanyola. Se centren en activitats corruptes de líders de CDC, empresaris, algun periodista important i Fèlix Millet. Jordi Pujol, el seu fill Jordi, Artur Mas i el conseller Felip Puig són els més mal parats.
Els Mossos tenen constància de l'existència dels cinc informes i al Govern hi ha el convenciment que quan Fernández Díaz amenaçava parlava d'aquest material. Quan van arribar a mans de la policia de Catalunya es van verificar (n'hi ha referències a sumaris o actes dels Mossos) i es van fer conèixer als interessats. Segons experts, amb anys d'experiència en la seguretat i els serveis secrets, que els donen poca credibilitat, formen part de la guerra bruta de la informació, que "barreja el que és cert, el que és versemblant i la fabulació".
En l'àmbit de la fabulació hi ha un conseller del Govern transportant diner negre de CDC al cotxe oficial amb la mala sort que la bossa s'estripa i els bitllets cauen davant dels mossos; també Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, en "un moment de tensió" a l'oficina del banc suís Lombard Odier (la setmana passa l'entitat va certificar que mai els havia tingut com a clients); o empresaris pagant diners de comissions al despatx del president de la Generalitat, que els trauria per una porta de servei per donar-los al xofer. També errors com confondre pessetes i euros en una operació urbanística atribuïda al pare de Mas, parlar de Fèlix (i no Felip) Puig o errar el lloc d'estiueig de Mas (Formentera en lloc de Menorca). Al costat d'això, negocis i socis de Jordi Pujol Ferrusola -de qui l'Audiència Nacional vol saber si es va acollir a l'amnistia fiscal-, o mòbils verídics en mans de pocs.
Informes com els cinc a què ha tingut accés l'ARA, i que detallen una suposada llista de testaferros de CDC a qui es demanaria diners amb l'excusa que seria "per un futur estat català", arriben a alguna premsa i també a fiscals i comandaments policials. Hi ha hagut pressions perquè siguin judicialitzats, però sense èxit, segons fonts jurídiques. Dels informes se n'extreu que l'estratègia no és nova quan diuen que "les dades han de ser judicialitzades perquè no desapareixin, com ha passat amb altres documents" o es lamenten que la seva tasca "és exhaustiva però poc efectiva si no troba resposta de l'autoritat judicial". La queixa apareix en diferent grau en tots cinc.
Definicions cridaneres
Són apòcrifs i fan una identificació vaporosa però versemblant de les fonts, que ubiquen en cinc àmbits: sindicats dels Mossos, policies estrangeres amb disposició a col·laborar, empresaris, imputats que volen negociar i jutges "no nacionalistes". Hi ha definicions cridaneres com "una font molt solvent de CiU que no vol la independència encara que és molt nacionalista", empresaris que no estan d'acord que "durant 300 anys 50 famílies decideixin el futur de Catalunya" o agents dels Mossos "també espanyols".
La guerra bruta per ara és la intoxicació. I a Catalunya, un país en què, segons Fernández Díaz, hi ha massa corrupció, els que la fan amb cert consentiment de l'Estat hi troben terreny abonat. La unitat d'Espanya és el seu incentiu.