De l’article de Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) a El Punt Avui (4-II-2015). Avui fa cinc anys que va morir, de resultes d’un atropellament, aquesta economista i professora universitària que va presidir Òmnium Cultural del 2010 al 2015. Va contribuir a l’impuls i expansió del sobiranisme català. El seu tarannà encomanava alhora fermesa i seny.
Gràcies a la fortuna, o més exactament gràcies a la història, ens podem sentir legítimament orgullosos de moltes expressions del nostre actiu nacional. Algunes d’aquestes realitats, materials o immaterials, han sigut reconegudes com a patrimoni de la humanitat, així que en compartim l’orgull amb els nostres conciutadans del món. Ara, quan ens disposem a posar el color català als mapes, ens agrada més que mai insistir i valorar la nostra aportació al patrimoni cultural universal. I entre les “meravelles catalanes” hi ocupa un lloc destacat el fenomen dels castells. La construcció de torres humanes és un fenomen perquè incorpora característiques molt diverses: un fet cultural o una tradició que ha perdurat, una mostra de cultura popular, una eina de cohesió social (les colles són un punt de trobada de persones de tota mena d’edats, orígens o ideologies), obres d’art efímer que combinen força i equilibri o, sobretot, una demostració que els somnis són possibles (que els humans som capaços de les realitzacions més sorprenents que ningú pugui mai imaginar). [....] Òmnium Cultural ha tingut la joia de rebre el premi Ambaixador Castells, atorgat en reconeixement a l’especial jornada castellera “Catalans want to vote - Human towers for democracy ” del passat 8 de juny [del 2014]. Una acció d’internacionalització que va servir per mostrar una de les millors realitats de Catalunya a vuit capitals europees i una cinquantena de municipis catalans. Aixecant castells vam afirmar la nostra voluntat de fer una aportació a la diversitat cultural d’Europa i del món. I vam explicar que, perquè això sigui plenament possible, ens cal poder decidir el nostre futur immediat, votar de quina manera ens relacionem amb les institucions polítiques espanyoles. Una jornada castellera que va comptar amb més de 5.000 castellers adherits sota un sol clam: els catalans volem votar, tal com deien les banderoles exhibides per les enxanetes. [...] Al costat dels castellers hem après la importància del treball en equip o de la disciplina i el respecte al cap de colla, que indica a cadascú quin és el seu lloc. Ells ens han mostrat que tan important com pujar és saber baixar o caure -si és el cas- sense fer-se mal. Ens hem proposat aplicar les lliçons dels castellers al moment polític que vivim. Volem votar i votarem. Ara sabem que després d’un castell caldrà fer-ne un altre i encara un altre. Ara mateix tenim un temps preciós per entrenar-nos, per fer pinya i aconseguir que, tots junts, aixequem un resultat indiscutible el proper 27 de setembre [2015].
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús.