L’agenda del retrobament
L’incompliment inversor de l’Estat a Catalunya assenyala les dues parts. Aquí, assenyala la Generalitat per no estar-hi més a sobre (i no és difícil, només cal ser usuari de Rodalies o anar a fer un tomb per la Sagrera) i assenyala a la societat catalana en general per si pensa continuar esmorzant gripaus sense badar boca.
A la part espanyola la retrata més cada dia que passa. L’endemà que la ministra portaveu atribuís l’incompliment a la pandèmia (en igualtat de pandèmia, a Madrid es va arribar al 184% d’inversió), la ministra de Transports Raquel Sánchez va dir a RAC1 que fer la comparativa amb Madrid no convé perquè genera crispació i no s’adapta a l’agenda del retrobament de Pedro Sánchez.
No va tenir el seu millor dia. Esclar que s’han de comparar les dades. Hem de creure que la ministra no està preferint la ignorància al coneixement, ni l'ocultació a la rendició de comptes (tot i que el precedent de no mostrar les balances fiscals no és gaire tranquil·litzador). La crispació no la provoca la comparativa sinó la realitat.
Mal moment, també, el d’ajuntar en la mateixa frase inversions i agenda de retrobament. El retrobament es va acabar amb els indults i ha estat substituït per un qui dia passa, legislatura empeny, fruit del càlcul electoral que penalitza les relacions amb un govern independentista. L’acomplexament davant la dreta o la falta de convicció, o totes dues coses, han convertit el retrobament en un concepte buidat de voluntat política. L’agenda, Sánchez la deu haver perdut, com aquell home de la cançó de l’Espinàs: “Vam quedar per l’endemà, però com que no era una feina no m’ho vaig apuntar. I per més que m’hi esforço no sé l’hora ni el lloc i ara veig que una agenda em serveix de ben poc”.
