Per una agenda climàtica i social del G-7

Aquest dies es reuneix a Biarritz el G-7, el grup de democràcies occidentals més industrialitzades: Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia per la banda europea, els Estats Units i el Canadà per l’americana i el Japó per l’asiàtica. També hi assisteix la Unió Europea.

Aquests set països generen el 45% del PIB mundial, consumeixen una tercera part del petroli i són responsables del 25% de les emissions de CO2 i els gasos d’efecte hivernacle. Són set de les deu economies més grans del món. Les altres tres són la Xina, l’Índia i el Brasil.

El debat principal gira al voltant de les reformes estructurals que necessita l’economia de lliure mercat per ser més justa i més neta, però les dades anteriors il·lustren la potència i la capacitat del G-7 per incidir en els principals reptes globals, entre els quals cal destacar l’emergència climàtica i l’augment de les desigualtats socials.

A Catalunya -el seu govern, els ens locals, moltes empreses i molts ciutadans- estem compromesos amb aquests greus problemes, però els que poden fer més són els que es reuneixen aquests dies a Biarritz.

Cal reclamar que les converses del G-7 sobre com combatre el canvi climàtic i les desigualtats no siguin retòriques i que s’acordin mesures urgents i d’ampli abast per fer-hi front amb profunditat i celeritat.

Que ho abordin sense subterfugis, amb voluntat de prendre les mesures necessàries perquè la transició energètica sigui completa i ràpida i perquè els beneficis i els perjudicis de la globalització econòmica es reparteixin de manera més equitativa.

Des del departament de Territori i Sostenibilitat ens sentim i volem estar enganxats als debats internacionals sobre els grans reptes planetaris. No en va, va ser davant la Cimera de Rio de l’any 1992 que la Generalitat va prendre la decisió de crear un departament de Medi Ambient l’any 1991. El primer del sud d’Europa.

També ens hem incorporat molt ràpidament als debats sobre el desenvolupament sostenible, el canvi climàtic o l’agenda urbana, que ens han permès crear instruments propis com el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic o l’Agenda Urbana de Catalunya. D’això se’n diu tenir mentalitat d’estat.

Estem preparats, anticipem i participem en aquests debats internacionals i desenvolupem una acció de govern limitada però moderna i efectiva. Les polítiques catalanes de gestió de l’aigua, dels residus o de la mobilitat les segueixen amb interès moltes administracions regionals i subnacionals del món, per utilitzar el llenguatge de les Nacions Unides. D’això se’n diu tenir dimensió d’estat.

No obstant, quan hem volgut desenvolupar una base legislativa que ens permetés avançar millor i més ràpidament, sovint ens hem trobat amb impediments de l’estat espanyol, que ens porta al Constitucional lleis, com la del canvi climàtic, o tributs finalistes que ens dotarien de més recursos i capacitat d’acció.

El TC ens ha dit, per exemple, que no podem fixar objectius de reducció d’emissions per a Catalunya o que no podem prohibir l’extracció d’hidrocarburs del nostre subsòl, la qual cosa deixa les grans decisions sobre la lluita contra el canvi climàtic lluny del nostre país.

Tampoc ajuda la persistent -i paradoxalment inconstitucional- negativa de l’estat espanyol a territorialitzar els diners provinents del 0,7% ambiental de l’IRPF o de la subhasta del drets d’emissió de carboni. Són desenes de milions d’euros que haurien de servir per fer millors polítiques ambientals a Catalunya però que se sumen al dèficit fiscal estructural a què ens sotmet Espanya.

No ens oposem a la reunió del G-7. De fet, mentre no tinguem una millor governança mundial ens calen instruments multilaterals com aquest per orientar els grans reptes de la humanitat. Això no significa que aplaudim qualsevol dels seus resultats. De fet, el voldríem més autoexigent, més agosarat, més disposat a prendre decisions dràstiques contra el canvi climàtic, contra les desigualtats, contra els grans monopolis que volen dictar el futur de les nostres societats.

La nostra ànsia, doncs, no és protestar contra el G-7, sinó anhelar que en surtin grans compromisos que puguem traslladar, des de la nostra capacitat, a Catalunya. Com a catalans, actuem localment, però hem de pensar globalment.

Seguirem el debat del G-7 i estudiarem i aplicarem les bones mesures que se’n derivin, i també continuarem participant dels fòrums internacionals, on podem expressar que els governs locals i regionals, on -per ara- estem encaixats, són els més efectius per implementar mesures concretes i efectives contra el canvi climàtic i les desigualtats socials.

I no deixarem mai de reivindicar que, per algunes de les raons exposades abans, el millor país possible és una República independent. Una República que serà físicament petita però que - small is beautiful - sens dubte sabrà participar dels reptes planetaris amb més efectivitat que alguns estats nació.