Em suggereixen que expliqui de manera entenedora fins a quin punt és creïble que el projecte que Aena proposava per al Prat crearia 146.812 llocs de treball.
La xifra prové d’un estudi realitzat per professionals de la Universitat de Barcelona i de la Cambra de Comerç de Barcelona i que havia estat encarregat per Aena. Òbviament Aena estava interessada en transmetre a la població un missatge optimista, però cal dir que els autors han realitzat un exercici honest –tots els supòsits estan clarament explicitats– i que han fet servir les eines habituals en aquests casos. La pregunta potser era intencionada, però la resposta ha estat professional.
La primera cosa que han fet els autors ha estat estimar i sumar quatre quantitats. La primera és el nombre de persones que treballen a l’aeroport. La segona és la quantitat de persones que tenen una feina gràcies al fet que existeixen aquells treballadors: vindrien a ser tots aquells que tindrien feina (botiguers, taxistes, metges, etc.) en una població on l’única empresa independent fos un aeroport amb treballadors però sense passatgers. La tercera és la quantitat de persones que suposem que treballen gràcies al fet que per l’aeroport passen milions de turistes, els quals es deixen al país, de mitjana, uns 140 € per dia. La quarta i última, que reconeixen que és “difícilment quantificable”, seria la quantitat de persones que treballen gràcies al fet que l’aeroport, a més de portar turistes, facilita que les empreses catalanes exportin; que es creïn empreses autòctones i se n’instal·lin de foranes, i, en definitiva, que al seu entorn hi hagi activitat productiva. Aquestes quatre xifres sumen 218.181 llocs de treball, que són els que podem suposar que existeixen avui a Catalunya gràcies a l’activitat de l’aeroport del Prat.
Un cop fet això, els autors suposen que la inversió proposada per Aena es porta a terme i que d’aquí 12 anys l’aeroport abasta la seva nova capacitat, que seria de 72 milions de passatgers. L’aeroport ocuparia ara més gent directament, la qual, a la seva vegada, donaria feina indirectament també a més gent. Però el canvi més important vindria donat pel fet que l’aeroport passaria a portar 72 milions de passatgers en comptes de 50, i els autors suposen que, per tant, això induiria molts més llocs de treball per atendre’ls i generaria molta més activitat econòmica al seu voltant.
Les quatre noves xifres, sumades, donarien 364.993 llocs de treball. Com que la diferència amb l’actual és de 146.812, sembla que l’ampliació hauria creat aquests llocs de treball, i, com que el nombre d’aturats a Catalunya és el triple de gran, sembla que el projecte permetria reduir la taxa d’atur del 12% al 8%. Aquests serien els missatges que Aena havia volgut fer arribar a l’opinió pública, i per això va encarregar el treball.
Ara bé, en aquests missatges hi ha almenys tres jocs de mans.
En primer lloc, per atendre 72 milions de passatgers no n’hi ha prou amb expandir l’aeroport. També caldrà que el país es doti de més hotels, apartaments, restaurants, vies públiques, abastament d’aigua, eliminació de residus, etc., perquè el cert és que al país hi caben pocs turistes més. L’ampliació de l’aeroport no és, doncs, una condició suficient per crear els 146.812 llocs de treball. Caldrien moltes més inversions públiques i privades.
En segon lloc, estem suposant que d’aquí 12 anys hi haurà 22 milions de persones més que ara disposades a venir a Barcelona per aire i que si no ampliéssim l’aeroport no vindrien de cap manera. El primer supòsit és raonable, però el segon no ho és gens. Som molts els que volem a Londres encara que Heathrow estigui saturat, i ho fem a través de Gatwick, Luton o Stansted. Hem de suposar que aquells 22 milions ho farien a través de Girona o de Reus si no poguessin fer-ho a través del Prat. L’ampliació d’aquest aeroport no és, doncs, una condició necessària per crear els 146.812 llocs de treball.
En tercer lloc, se suposa que els llocs de treball serien ocupats per aturats, quan l’experiència ens indica que la immensa majoria dels llocs de treball que es generarien gràcies a l’augment de l’activitat turística no serien ocupats per ells, sinó per immigrants. No és aquest el moment d’explicar per què es dona aquest fenomen (ho he fet en altres llocs), però sí de posar de manifest que és el que explica per què, malgrat la fenomenal expansió del seu turisme, la taxa d’atur de les Balears és sempre més alta que la de la Rioja o l'Aragó, fins i tot en temporada alta.
Tot això no significa que l’ampliació del Prat no aportaria res de valuós. Però el que la fa enormement atractiva no és aquesta fictícia generació de llocs de treball, sinó aquells factors que els autors havien considerat “difícilment quantificables”. Perquè la millora de la connectivitat sí que és una cosa que necessitem per tenir una economia capaç, no de generar més llocs de treball, però sí millors llocs de treball.
